La CE xoca amb Espanya per la llei que perdona el ‘procés’ en dues vistes al TJUE pels casos del TdC i l’AN
Brussel·les veu incompatible “amb els valors de la UE” concedir una amnistia “a canvi del suport a la investidura”. Així s’ha expressat Carlos Urraca, lletrat de la Comissió Europea, en el seu al·legat final aquest dimarts davant del Tribunal de Justícia de la UE, que ha celebrat dues vistes a Luxemburg pels dubtes del Tribunal de Comptes i l’Audiència Nacional sobre l’aplicació de l’amnistia. La CE ha xocat amb Espanya tant al matí com a la tarda per l’objectiu d’“interès general” de l’amnistia, el seu àmbit d’abast i la precisió de la norma. A part, el TJUE ha examinat si el cas del TdC sobre les despeses del ‘procés’ afecta els interessos financers de la UE i si l’amnistia a delictes de terrorisme vulnera la directiva antiterrorista.
Després d’una llarga jornada al TJUE, i especialment d’un debat “ampli i enriquidor” durant la vista de la tarda, en paraules del president del TJUE, Koen Lears, l’advocat general del TJUE Dean Spielmann ha deixat per a més endavant l’anunci de la data de publicació de les seves conclusions sobre les prejudicials del TdC i de l’AN. La seva opinió no és vinculant per al TJUE, que dictarà sentència més endavant.
El vicepresident del TJUE, Thomas von Danwitz, serà l’encarregat d’elaborar el projecte de sentència del TJUE per als dos casos. Hi ha dos casos de prejudicials més pendents per les preguntes del TSJC i un jutge de Vilanova.
Menys de quatre mesos després de l’entrada en vigor el juny del 2024 de la llei d’amnistia, que busca la “normalització institucional, política i social” a Catalunya eximint de responsabilitat penal, administrativa i comptable als implicats en el ‘procés’, fins a tres instàncies judicials espanyoles ja l’havien portat al TJUE: el TdC, l’AN i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Posteriorment, un jutjat de Vilanova també va decidir consultar Luxemburg a principis d’any sobre l’aplicació de l’amnistia en un cas de desobediència.
Dues vistes al TJUE
La vista d’aquest matí per les prejudicials del TdC ha començat a les 9 del matí i ha acabat poc abans de la una del migdia. A la tarda, el TJUE ha celebrat una segona vista per les prejudicials de l’Audiència Nacional en relació amb la causa de terrorisme contra els CDR de l’’Operació Judas’. Si bé estava prevista a les tres de la tarda, finalment s’ha avançat a dos quarts de tres.
Les preguntes de l’AN giren entorn de l’aplicació de l’amnistia als delictes de terrorisme, mentre que el TdC vol saber si es pot perdonar la responsabilitat comptable en cas que es consideri que les despeses de l’1-O afecten els interessos financers de la UE.
“L’autoamnistia”, en el punt de mira
Ara bé, l’AN com el TdC han preguntat si la llei d’amnistia és “discriminatòria” sense un objectiu justificat d’interès general. Per això, les parts s’han pronunciat tant al matí com a la tarda sobre si la llei respecta el principi de seguretat jurídica i d’igualtat davant llei per amnistia els independentistes encausats o condemnats pel ‘procés’. Un aspecte que el Tribunal Suprem, en el cas de malversació contra els principals líders independentista, també ha qüestionat i que està pendent d’una qüestió d’inconstitucionalitat al TC.
Arran d’aquest debat, la Comissió Europea ha reiterat les crítiques a la llei d’amnistia aprovada que considera una “autoaministia” perquè el govern espanyol garanteix “la impunitat dels seus socis a canvi de suport parlamentari”.
“Mai es va contemplar una amnistia fins que va ser necessari” el suport d’un altre partit per a la investidura, ha assegurat Urraca, insistint que la CE té “molts dubtes que aquesta amnistia estigui justificada per un motiu d’interès general”.
A més, Urraca ha advertit d’una sèrie de “defectes” de la norma: manca de “certesa”, “precisió” i “previsibilitat”. Segons ell, aquestes “deficiències” només vulneren el principi de “seguretat jurídica i igualtat”, també poden vulnerar la legislació antiterrorista de la UE.
La CE discrepa del TC
La segona sessió a Luxemburg ha estat més llarga que la primera, amb diverses preguntes de cinc magistrats i de l’advocat general. Preguntat pel magistrat francès del TJUE Stéphane Gervasoni sobre el fet que la CE no ha mencionat en cap moment la sentència del TC que avala la llei d’amnistia, Urraca ha reconegut que Brussel·les volia evitar “qualsevol lectura” en el sentit que la CE “discuteix la constitucionalitat de l’amnistia”.
Ara bé, el lletrat de la CE ha acabat assenyalant que, quan s’aborda la qüestió de “l’autoamnistia”, la sentència del TC no adopta “el criteri interpretatiu” de TJUE sobre la “importància” del “context”. “L’amnistia no es va contemplar mai fins que va ser necessari” el suport de determinats partits per a la investidura de govern, ha remarcat Urraca.
Acusació i defenses, enfrontades a Luxumburg
En les dues vistes a Luxemburg d’aquest dimarts els advocats de l’acusació i els lletrats de les defenses han mantingut les seves posicions enfrontades que ja tenen als tribunals espanyols.
En el marc del cas al TdC per les despeses vinculades a l’1-O, Societat Civil Catalana ha avisat al TJUE que l’amnistia crea un “risc d’impunitat sistèmica” i afecta els interessos financers europeus. En canvi, les defenses dels jutjats pel TdC han dit que l’amnistia “desjudicialitza” el ‘procés’ i no afecta el dret europeu.
En una tònica similar, a la tarda l’advocat de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT) i associacions de guàrdies civils, José María Fuster Fabra, ha assegurat que si s’aplica l’amnistia als 12 CDR del ‘cas Judes’ acusats de terrorisme s’obrirà la porta a la “impunitat” de terroristes gihadistes que no hagin comès atemptats, mentre que les defenses dels encausats diuen que l’amnistia no perjudica la lluita antiterrorista europea.
Perfil d’Spielmann
Spielmann serà el primer jurista del TJUE que es pronunciarà sobre la comptabilitat de la llei d’amnistia amb el dret de la UE, si bé no serà una opinió vinculant per a la sala gran del tribunal que estudia el cas.
Abans d’entrar al TJUE, Dean Spielmann va ser jutge durant gairebé una dècada del Tribunal Europeu de Drets Humans. Fins i tot va ser el president del tribunal amb seu a Estrasburg que supervisa el respecte als drets humans als països signants de la Convenció Europea de Drets Humans.
Des del 2024 Spelmann és advocat general del TJUE. Aquesta figura s’encarrega de presentar opinions sobre els assumptes que se’ls assignen. Els magistrats debaten els casos a partir d’aquesta opinió, però no estan obligats a subscriure-la.
