L’alcalde de Rialb (Pallars Sobirà), Gerard Sabarich, de Junts, ha sorprès tothom en defensar obstinadament el cartell promocional totalment erroni d’un esdeveniment que tindrà lloc al municipi. Un grup de creadors de contingut catalans, tot i que els seus vídeos són en castellà, ha escollit el poble per a exhibir diversos vehicles clàssics i tunejats. Tanmateix, el cartell promocional d’aquesta exhibició està fet íntegrament en castellà i, per si no n’hi hagués prou, utilitza el topònim castellà del municipi. Les crítiques no s’han fet esperar però, per a sorpresa de tothom, Sabarich ha defensat l’elecció lingüística del cartell amb dents i ungles, arribant a qualificar-les d'”intolerència”.
Sabarich ha publicat una imatge del cartell sense cap altre missatge, i ràpidament els usuaris han criticat que el cartell invisibilitzés i erradiqués la llengua catalana. “El que és inacceptable que accepteu un cartell en espanyol” li comenta una usuària; crítica que l’alcalde ha respost preguntant si “aquest nivell d’intolerància” i qualificant-ho d'”intolerència”, perquè “si fos en anglès segur que no t’importaria”. Un clar incompliment en la defensa de la llengua que proclama Junts, i de moment cap senyal de penediment o reflexió.
Sobre el topònim del poble, sorprèn també que en municipis amb la mateixa problemàtica, com ara Cabassers, els de Junts sí que han lluitat per a recuperar el topònim català. En canvi, en el cas de Rialb, que oficialment encara s’escriu ‘Rialp’, l’equip de govern de Junts permet i accepta el topònim castellà imposat per la dictadura feixista de Franco. Aquesta qüestió ja va rebre crítiques l’any 2022 per part de membres de Cabassers.org, la plataforma catalana que fiscalitza la toponímia oficial dels Països Catalans, que denunciava que l’Ajuntament de Rialb “no ha volgut utilitzar mai la denominació normativa del nom del seu municipi, i sempre ha fet anar la forma “Rialp”, fins i tot entre 1933 i 1938, quan la forma normativa fou l’oficial”. “Després de la dictadura, i havent oficialitzat novament la Generalitat la forma Rialb el 1983, l’Ajuntament d’aquell municipi insistí fins a aconseguir que el 1989 el Govern acceptés oficialitzar un altre cop la deturpació “Rialp”, sense tenir en compte els informes de l’Institut d’Estudis Catalans” denuncia un dels membres, Carles Prats.
