L’Ajuntament de Reus ha presentat un informe a la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat identificant dues possibles ubicacions de la fossa del pou de l’antiga fàbrica Pich i Aguilera. Des de l’arxiu de la ciutat, s’ha fet un estudi repassant diversa documentació històrica, i finalment s’han determinat dos possibles punts on podria trobar-se la fossa al carrer de Jacint Barrau, al centre de la capital del Baix Camp. La regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores, ha demanat a la Generalitat que “actuï”, incloent-hi l’excavació al pla de fosses de l’any vinent. Paral·lelament, el grup parlamentari d’ERC ha plantejat una pregunta al Govern en aquest sentit que encara no ha estat resposta.
El mapa de fosses de la Generalitat inclou el pou de l’antiga fàbrica tèxtil Pich i Aguilera, situada entre el carrer de Jacint Barrau i l’avinguda del President Companys, com a punt d’una “possible” fossa franquista, lligada a un camp de concentració que hi va haver en aquesta zona.
Un testimoni, Antoni Batlle, va deixar per escrit que entre l’Escola del Treball (ara l’institut Baix Camp) i la indústria hi havia un pou de dos metres i mig de diàmetre i una fondària de cent metres. Batlle explica que un familiar seu va baixar a comprovar en quin estat es trobava el pou i va descobrir que s’hi apilaven “desenes” de cadàvers. En comentar-ho als superiors, el propietari va decidir tancar el forat.
L’últim any diversos historiadors locals han estat treballant per localitzar aquest pou per tal de traspassar la informació a la Generalitat i que s’obrís la fossa. Joan Olivella i Cristian Muñoz, juntament amb l’arquitecte Miquel Pich Aguilera, besnet dels propietaris de la indústria, van descobrir fa poques setmanes una possible ubicació. Gràcies a una imatge aèria d’un bombardeig durant la Guerra Civil, van determinar que el pou no estaria al complex de la fàbrica, sinó al carrer de Jacint Barrau.
Dues possibles ubicacions
Paral·lelament, des de l’Arxiu de Reus també s’ha fet una recerca que ha culminat amb un informe presentat per l’Ajuntament a la Direcció General de Memòria Democràtica. “Segurament aquí sota hi ha enterrades desenes de persones, els seus familiars no van saber mai on havien sigut assassinats, ni on van ser enterrats. Cal aquesta voluntat política, però també cal acompanyar-la de coneixement”, ha destacat Flores.
Aquest “coneixement” s’ha volgut treballar des de l’arxiu municipal cercant “l’evolució urbanística” de la zona. L’estudi presentat determina dues possibles localitzacions al carrer de Jacint Barrau, darrere l’antic hospital Sant Joan, una a escassos metres de l’altra, i fora de l’antic complex industrial. Una de les hipòtesis de l’arxiu coincideix amb la dels historiadors Olivella i Muñoz.
Flores ha defensat que el pou “no té res a veure” amb la fàbrica, ja que es troba fora del recinte. La confusió ve, diu, d’un acord de 1951 entre l’Escola del Treball, l’Ajuntament de Reus, Pich i Aguilera i una immobiliària on es pacta que l’antic pou passaria a ser propietat de la fàbrica. Els terrenys de la indústria tèxtil és un dels solars que ha ofert l’equip de govern local a la Generalitat per fer-hi habitatge protegit, i amb aquest estudi ara quedaria fora de la possible ubicació de la fossa.
Obertura de la fossa
Flores ha apuntat que l’informe s’ha desencadenat arran d’una pregunta d’ERC al Parlament sobre aquesta qüestió dirigida al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, i que encara no ha estat resposta. La convocatòria de premsa, feta pel grup parlamentari i sense els socis de govern d’ERC en l’àmbit municipal (PSC i Ara Reus) ha servit per demanar a la Generalitat que “actuï”.
Flores diu que s’ha treballat a “contrarellotge per poder passar la informació” i que el sondeig i l’excavació de la fossa s’inclogui al pla de fosses del 2026 del Govern. La regidora ha insistit que l’Ajuntament ja ha fet la “feina” i que “la pilota està a la teulada” de Memòria Democràtica.
“S’hauria d’haver fet molt abans”
La portaveu del grup parlamentari d’ERC, Ester Capella, ha acompanyat als regidors republicans i ha demanat al Govern que “posi fil a l’agulla i comenci a fer el que ha de fer: anem tard amb l’apertura de fosses, anem tard amb la identificació de persones, perquè les polítiques de memòria democràtica es van començar a fer molt tard”, ha justificat qui va ser consellera de Justícia entre els anys 2018 i 2021.
Flores ha agraït la investigació dels historiadors locals: “l’acció ciutadana ha permès mantenir aquesta memòria fins que la institució ha entrat en acció”. La regidora ha assegurat que aquesta feina, des de l’administració, s’hauria d’haver fet “molt abans” perquè hi ha persones que estan “mal enterrades”. “Els ho devem com a societat”, ha afirmat.
A més, la regidora responsable de l’Arxiu de Reus ha remarcat que actualment hi ha “forces i elements que neguen tota aquesta realitat”. Capella ha afegit que aquestes accions són el “millor antídot” contra l’extrema dreta. “La vacuna contra tot això perquè no torni a passar és conèixer el nostre passat recent”, ha manifestat.
