L’Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha avalat l’aixecament de la immunitat europarlamentària a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, eurodiputats de Junts l’anterior legislatura (2019-2024). Maciej Szpunar ha publicat aquest dijous al matí la seva opinió no vinculant sobre la decisió del Parlament Europeu el març del 2021 de retirar-los la protecció parlamentària a petició del Tribunal Suprem, que els volia jutjar per sedició, malversació i desobediència en el cas de l’1-0. Tots tres ho van impugnar denunciant diverses irregularitats en el procediment. Szpunar, però, opina que l’Eurocambra va actuar de forma imparcial i equitativa sense pretendre perjudicar “l’activitat política” dels eurodiputats.
Els demandants ja no són eurodiputats -Comín perquè no pot agafar l’escó-, però la controvèrsia continua a Luxemburg. De fet, Szpunar proposa al TJUE que declari el sobreseïment del recurs per part de Puigdemont i Ponsatí, ja que considera que ja no tenen “interès”. Amb tot, l’Advocat General s’ha pronunciat sobre el fons de la demanda perquè sí que veu interès en la situació de Comín, que va ser escollit membre de l’Eurocambra en les últimes eleccions europees del 2024 “tot i que el seu nom no s’inclogués a la llista de candidats electes a Espanya notificada” al Parlament Europeu, recorda Szpunar.
A partir d’aquest posicionament, el TJUE emetrà una sentència en els pròxims mesos, però es pot desmarcar del que digui Szpunar.
El cas del suplicatori va generar controvèrsia entre el 2020 i el 2021 en el marc d’un tercer intent d’Espanya d’extradir Puigdemont, Comín i Ponsatí, residents a Bèlgica en aquell moment. Tot el procés a l’Eurocambra va estar marcat per la dimensió política del cas i l’expectació mediàtica, ja que en aquell moment la retirada de la immunitat era un pas clau per a l’entrega de l’expresident.
Ara mateix, cap dels tres és eurodiputat i la seva situació ha canviat. El jutge instructor del Suprem Pablo Llarena s’ha negat a aplicar l’amnistia a Puigdemont i Comín mantenint les ordres de detenció nacionals contra ells per malversació. Tot i que continuen vivint a Bèlgica, Llarena encara no ha reactivat les euroordres.
Ponsatí va tornar a Catalunya el març del 2023 arran de la derogació del delicte de sedició. Com només quedava l’acusació de desobediència, ja no s’exposava a entrar a la presó. La fiscalia vol que se li apliqui l’amnistia, però l’exconsellera continua pendent de judici.
Sigui com sigui, Puigdemont i Ponsatí ja no són eurodiputats i, per tant, la futura decisió del TJUE sobre el cas del suplicatori no tindrà implicacions en la seva situació judicial actual. El cas de Comín és més complicat: va guanyar suficients vots per ser eurodiputat, però l’Eurocambra no el reconeix com a tal perquè no ha jurat la Constitució. Una altra derivada del ‘procés’ que també segueix en mans dels tribunals.
Un suplicatori controvertit
Davant el tercer intent d’extradició d’Espanya pel referèndum de l’1-O, Puigdemont, Comín i Ponsatí van recórrer al Tribunal General de la UE per impugnar l’aixecament de la immunitat aprovada pel Parlament Europeu el març del 2021.
En el recurs al TGUE tots tres denunciaven que el Suprem no era competent per emetre el suplicatori i que l’Eurocambra no va gestionar de forma “imparcial” el seu cas vulnerant el seu “dret a ser escoltats” i a “accedir a documentació”.
Decisió en primera instància
El 5 de juliol del 2023 el Tribunal General de la UE va avalar l’aixecament de la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí. Aquest tribunal de primera instància a la UE va dictaminar que l’Eurocambra no podia qüestionar la competència del Suprem per emetre un suplicatori, tal com al·legaven els de Junts. També va descartar la manca “d’imparcialitat” dels eurodiputats que van gestionar el suplicatori.
Puigdemont, Comín i Ponsatí van recórrer en última instància al TJUE, que s’haurà de pronunciar pròximament al respecte.
