Edició 2099

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 24 de abril del 2024
Edició 2099

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 24 de abril del 2024

La Xarxa Vives d’Universitats reclama que el català, l’eusquera i el gallec s’incloguin a l’Erasmus+

|

- Publicitat -

La Xarxa Vives d’Universitats ha reclamat la inclusió del català, l’eusquera i el gallec a la plataforma ‘Online Language Support’ (OLS), l’eina que utilitzen els estudiants dins el programa Erasmus+ per estudiar idiomes a la seva universitat de destí. “És una anomalia greu que perjudica milers d’usuaris; […] assistim a una discriminació en els territoris de parla catalana, ja que no disposem de les mateixes oportunitats”, ha lamentat aquest dijous el secretari executiu de l’entitat, Ignasi Casadesús, en una sessió que s’ha celebrat al Parlament Europeu d’Estrasburg. L’acte també ha comptat amb la presència de diversos eurodiputats catalans, els quals han denunciat la situació i han suggerit portar la qüestió davant la justícia europea.

Durant la seva intervenció, Casadesús ha recordat que la no inclusió del català, l’eusquera i el gallec al programa Erasmus+ impedeix als estudiants aprendre les llengües “al mateix nivell que la resta d’idiomes d’ús habitual a les universitats europees”. “Assistim a una discriminació en relació amb la resta de centres”, ha remarcat.

Publicitat

Casadesús, a més, ha reivindicat la rellevància del català dins la Unió Europea. “És la desena llengua més parlada d’Europa, amb tretze milions de parlants. És oficial a un estat sobirà com és Andorra i també és oficial en tres regions de l’Estat. És la vuitena llengua a internet, es transmet de forma intergeneracional i està present arreu del territori”, ha destacat. “El català, juntament amb el basc i el gallec, contribueixen a la cultura”, ha afegit.

Al llarg de la sessió, Casadesús ha instat al govern espanyol a actuar davant la Comissió Europea per incloure les tres llengües a l’Erasmus+ i a qualsevol eina de formació de llengües que s’impulsi en el futur. Si bé el representant de la Xarxa Vives d’Universitats ha apuntat que existeix “un acord ampli” entre les administracions -tant centres educatius, governs regionals i l’executiu espanyol-, lamenta que la sol·licitud no ha prosperat.

A més, defensa que la no inclusió de les tres llengües “no és un problema econòmic”. Tal com ha assenyalat Casadesús, la plataforma OLS inclou actualment els 24 idiomes oficials de la UE i cinc més que no gaudeixen d’aquesta condició, com per exemple el turc, l’islandès o el noruec.

Et pot interessar  Aragonès proposa una conselleria específica per a la llengua catalana si torna a ser president

La sessió d’aquest dijous també ha comptat amb la participació de diversos eurodiputats catalans, els quals han criticat la “desprotecció” que pateix el català en el si de les institucions europees. Per l’eurodiputat d’ERC, Jordi Solé, les reivindicacions de la plataforma d’universitats són “justes” i posen en evidència la diversitat pretén exhibir la Unió Europea. “No és que s’estigui deixant desprotegides les llengües, és que se les està discriminant; […] s’està impedint el funcionament normal d’uns sistemes universitaris consolidats”, ha assenyalat.

Per la seva banda, l’eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, ha apuntat que hi ha una tendència “lingüicida” i ha suggerit portar la qüestió davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). “S’han plantejat litigar a la justícia europea per aquests incompliments flagrants? Crec que és una via que s’hauria de tenir en compte”, ha declarat.

Finalment, l’eurodiputada de Junts, Clara Ponsatí, ha recordat que la mateixa sessió -els ponents i els eurodiputats no han pogut utilitzar el català, ja que no hi ha traducció al Parlament Europeu- és una mostra més de “discriminació”.

La Xarxa Vives d’Universitats és una institució que representa i coordina l’acció de 22 universitats de Catalunya, el País Valencià, les illes Balears, Andorra i Sardenya. En formen part totes les universitats públiques de Catalunya, així com alguns centres privats, i el seu objectiu és promoure la llengua catalana en l’àmbit acadèmic i docent.

A banda de Casadesús, a l’acte celebrat a l’Eurocambra d’Estrasburg també hi han participat la viceconsellera de Política Lingüística del govern basc, Miren Dobaran; el secretari general de Política Lingüística del govern gallec, Valentín García, i el president de la Xarxa Europea per a la Diversitat Lingüística, Miquel Àngel Sureda.

https://twitter.com/xarxavives/status/1626163596643209216

Publicitat

Opinió

Minut a Minut