La Viquipèdia compleix un quart de segle aquest dijous, amb més de 66 milions d’articles entre totes les versions de l’enciclopèdia en línia. Prop de 800.000 entrades (1,2% del total) són de l’edició en llengua catalana, que se situa en el 20è lloc en el rànquing d’idiomes. Està per sota de grans llengües com l’anglès, el castellà o el xinès, però supera d’altres de nombre de parlants similar, com és el cas del serbi, el búlgar, el finès o l’armeni. D’altra banda, el català és la quarta llengua amb una puntuació més alta en extensió dels 10.000 articles considerats clau, aquells que la Viquipèdia creu que totes les versions haurien de tenir. A més, és l’única que ara mateix compta amb totes les entrades d’aquest grup d’imprescindibles.
El 15 de gener del 2001, l’edició en llengua anglesa de la Viquipèdia es va posar en marxa, donant el tret de sortida a una enciclopèdia en línia que compta un quart de segle després amb versions en 342 idiomes. La catalana, creada dos mesos després de l’original, va ser la primera del món amb articles publicats, només després de l’anglesa. El conjunt de les versions de l’enciclopèdia en línia fundada per Jimmy Wales i Larry Sanger sumen 66.305.071 entrades, de les quals 787.255 són en català. La més antiga és ‘àbac’, en referència a l’instrument de càlcul, la primera que sovint es troba també als diccionaris convencionals per ordre alfabètic.
De fet, la llengua catalana és la vintena en nombre d’articles –en un rànquing encapçalat per l’anglès, amb més de 7 milions– i ha registrat al llarg del temps més de 36 milions d’edicions al contingut, per part del més de mig milió d’usuaris amb què compta. Amb tot, són 2.100 els que col·laboren activament en l’actualitat, i 26 d’ells són administradors.
Poc més de la meitat del contingut publicat a la Viquipèdia està escrit en llengües de les germàniques (25,8%), romàniques (15,7%) o eslaves (13%), però consten articles publicats en llengües que pertanyen a desenes d’altres famílies lingüístiques, com la filipina (11,3%), la semítica (5%) o la túrquica (3,8%).
En el rànquing de totes les llengües, la Viquipèdia en català se situa entre la cinquantena entre les que necessiten menys parlants per generar cada entrada, amb una ràtio d’uns nou parlants per article. La superen llengües com l’àrab, el castellà, el suec, el noruec i el finès. Ara bé, el català es presenta més actiu en proporció del nombre de parlants que d’altres com el francès, l’italià, l’anglès o el rus.
El projecte col·laboratiu ha establert al llarg dels anys un llistat de 10.000 articles bàsics, que qualsevol versió hauria de tenir –entre els quals, personatges catalans, com Antoni Gaudí, Salvador Dalí o Joan Miró, i indrets com la ciutat de Barcelona o la Sagrada Família. Segons ha comprovat l’ACN, en vigílies del 25è aniversari de la iniciativa, la versió catalana és l’única que ara mateix té els 10.000 articles. Fonts de la Viquipèdia afegeixen que la xifra és viva i sol fluctuar, ja que de vegades altres versions també arriben a la fita o el català pot perdre momentàniament aquesta condició.
Amb dades de la mateixa organització, el conjunt de versions van registrar més de 300.000 milions de lectures de pàgines l’any passat, un 2,3% més que el 2024. D’aquesta xifra, un 0,2% és contingut en català, que se situa lleugerament per sobre dels 50 milions de lectures de pàgines mensuals, entre humans i bots. Per països dels usuaris, Espanya se situa el primer del rànquing, amb el 16% del total. Durant el 2025, els usuaris de parla catalana van fer un total de 2,2 milions d’edicions.
