Alerta Solidària ha denunciat aquest dimecres que la Unitat Central d’Investigació d’Extremismes Violents dels Mossos d’Esquadra està investigant el moviment per l’habitatge. Així ho ha dit el seu portaveu, Martí Majoral, que ha denunciat que el cos policial tingui “grups especials contra el moviment per l’habitatge” que “tergiversen la realitat” per “criminalitzar” el moviment. Després del “fracàs” i “bluf repressiu” del cas del Bloc Llavors, després que s’hagi absolt la majoria dels activistes jutjats, Alerta Solidària ha demanat “explicacions i compromisos” a la consellera d’Interior, Núria Parlon, sobre la unitat d’extremistes violents i ha demanat que aquest grup “aparti les mans” de casos relacionats amb el moviment per l’habitatge.
En una roda de premsa davant del Departament d’Interior, Majoral ha subratllat que el “bluf repressiu” en casos contra el moviment per l’habitatge són “fruit de l’entrada en escena” de la unitat d’extremismes violents. Per això, ha reclamat a Parlon explicacions sobre quines investigacions té en marxa aquesta unitat i que aquest grup “aparti les mans” del moviment per l’habitatge.
L’entitat considera que el fet que aquesta unitat hagi assumit investigacions del moviment per l’habitatge respon a un “interès polític de criminalitzar el moviment”. “Demanem respostes i compromisos. Creiem que el que ha passat en el cas del Bloc Llavors no es pot tornar a repetir”, ha remarcat.
El Bloc Llavors
Després de l’absolució de 19 dels 21 activistes jutjats pel desallotjament del Bloc Llavors i que als altres dos se’ls hagin imposat multes de 1.080 euros -inicialment es demanava una pena de 35 anys de presó i prop de 200.000 euros en multes-, Majoral ha considerat que la sentència suposa un “fracàs monumental” de la investigació feta des de la unitat d’extremismes violents dels Mossos.
Alerta Solidària considera que el fet que la unitat d’extremismes violents dels Mossos es fes càrrec d’aquest cas va ser clau perquè li donés “una dimensió que no tenia”. Majoral ha subratllat que el cas del Bloc Llavors “anava directament a l’arxivament” i que va ser l’entrada en escena d’aquesta unitat la que va fer que se “sobredimensionés”. “Ens trobem, de cop i volta, un operatiu policial important, de dimensions colossals, que apunta directament al cor més militant del moviment per l’habitatge”, ha remarcat Majoral.
Inicialment, la fiscalia va demanar 35 anys de presó i 187.000 euros en multes als 21 activistes encausats pel desallotjament del Bloc Llavors el maig del 2021. Estaven acusats de resistència a l’autoritat, atemptat contra agents de l’autoritat, coaccions, lesions a agents i danys. Posteriorment, la fiscalia va retirar l’acusació contra 9 dels jutjats i als altres 12 els va retirar els delictes d’atemptat contra l’autoritat, danys i lesions. D’aquesta manera, la petició total de penes passava de 35 a 12 anys de presó per resistència i de 187.000 a 40.400 euros de multa. Finalment, la sentència ha absolt 19 dels activistes jutjats i als altres dos els imposa multes de 1.080 euros per resistència greu a l’autoritat.
