La reforma del sistema de finançament que el govern espanyol va assumir com a compromís amb ERC a canvi de la investidura de Pedro Sánchez és una de les qüestions clau de l’agenda de l’executiu, ja que si no la du a terme, no té garantit el suport dels republicans a projectes com ara els pressupostos, o futures lleis. Tanmateix, una vegada més, el govern espanyol no li atorga l’espai que mereix; després de setmanes en què la negociació sembla encallada, amb els socialistes parlant d’assolir un acord “aviat” però sense detallar en quina línia s’està treballant la reforma, ni si aquesta atorgarà més recursos i sobirania fiscal a Catalunya, la reforma del sistema de finançament és l’últim punt del dia de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) d’aquest dilluns. El Ministeri d’Hisenda ha avisat que no portarà una proposta concreta i es limitarà a donar algunes claus mentre continua negociant amb ERC sobre el tema.
Així doncs, la reunió del Consell d’aquest dilluns previsiblement només abordarà els objectius de dèficit i el sostre de despesa que la vicepresidenta María Jesús Montero vol aprovar dimarts al Consell de Ministres. La cita començarà amb les explicacions de Montero sobre el grau de compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària, de deute públic i de la regla de despesa de l’exercici 2024 per part de les comunitats autònomes. Posteriorment, es concretaran els objectius de dèficit i deute per a les comunitats de cara al 2026, un element necessari per a l’elaboració dels pressupostos autonòmics. Després de tot això, en el sisè punt de l’ordre del dia, es parlarà del finançament territorial.
L’última reunió del Consell va celebrar-se al febrer, i va acabar de manera abrupta amb la marxa dels consellers d’Economia i Hisenda del PP. Els presidents del PP denunciaven així la “presa de pèl” que, a parer seu, suposava la proposta del govern espanyol d’assumir part del deute que les comunitats tenen amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) que havia negociat el govern amb l’independentisme, i no volien debatre acords tancats per altres fent de “comparsa” de les negociacions amb Junts o ERC.
La qüestió del nou model finançament, doncs, no centrarà la reunió del Consell, malgrat ser una condició d’ERC per a negociar i pactar els pressupostos generals i catalans. No obstant això, el Govern del PSC es manté optimista per arribar aviat a una proposta de “finançament singular”; de fet, Illa va dir divendres que l’executiu està “intensificant els treballs i fent camí”. El president també va destacar que els compromisos adquirits amb ERC per aquest model i es va mostrar “confiat” que la proposta tirarà endavant. En paral·lel, la Generalitat també ha ofert diàleg a comunitats del PP com les Illes Balears, que ja ha apostat per aplicar el principi “d’ordinalitat” que també defensa Catalunya.
El PP, al poder a la majoria dels territoris, no ha plantejat un model consensuat entre les seves comunitats. Hi ha comunitats, com Andalusia, que ja han fet públiques les exigències que plantejaran al CPFF; en el cas del govern de Juanma Moreno Bonilla, han avançat que reclamaran a l’Estat 4.000 milions d’euros que, a parer seu, s’haurien de poder incorporar als pressupostos del 2026 que entren en vigor l’1 de gener. Segons recorden, aquesta és la xifra exacta que l’ara ministra Montero demanava per Andalusia quan ella era consellera del govern de la Junta.
