Edició 2115

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 10 de maig del 2024
Edició 2115

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 10 de maig del 2024

La llengua catalana segueix maltractada a casa nostra

La campanya 'La universitat, en català' rep una norantena de queixes per discriminació lingüística el 2023

|

- Publicitat -

La UAB retorna els diners a una estudiant suïssa que volia fer un postgrau en català i es va fer en castellà

 

Publicitat

La campanya ‘La universitat, en català’ ha rebut 88 queixes per discriminació lingüística l’any 2023, segons han informat en un comunicat els responsables de la iniciativa. Prop de la meitat de denúncies, el 47%, són per assignatures que s’havien d’impartir en català i s’han fet en un altre idioma. Un 33% han estat per manca d’oferta d’assignatures en català i el 20% per vulneracions d’altres drets lingüístics. Els promotors de la campanya expliquen que han aconseguit que la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) retorni els diners a una estudiant de Suïssa que volia fer un postgrau en català per practicar la llengua i es va fer en castellà per la presència d’estudiants internacionals.

 

La iniciativa informa cada quadrimestres de l’evolució de les “vulneracions” i de la situació del català a les universitat dels territoris de parla catalana, Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.

 

La campanya es va iniciar el 2021 i el nombre de queixes ha baixat de manera destacable des d’aleshores. Davant les 88 d’aquest any, en el primer curs n’hi va haver 333. Segons els impulsors de la iniciativa, des de l’arrencada de la campanya cada quadrimestre la xifra ha descendit.

 

Els responsables de l’acció, Plataforma per la Llengua, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) i el Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), expliquen el descens perquè ara molts alumnes es queixen a les seves universitats directament i, per tant, no deixen constància de les discrepàncies al portal de la campanya.

 

Plataforma per la Llengua considera que això és positiu perquè significa que les universitats han creat els procediments oficials necessaris per tractar les vulneracions lingüístiques i resoldre-les internament, i que els han comunicat de manera adequada per aconseguir que funcionin sols.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut