ACN Barcelona – La cineasta Patricia Franquesa narra en primera persona al documental ‘Diari de la meva sextorsió’, com va canviar el seu dia a dia en convertir-se en víctima d’un ciberassetjament sexual, després que li robessin l’ordinador personal. En una entrevista a l’ACN, Franquesa aconsella a les víctimes de ciberassetjament sexual que ho comparteixin amb les persones que tenen al voltant, que busquin punts de suport, que demanin ajuda i sobretot que vagin a la policia a denunciar-ho. “S’ha d’entendre que això és una epidèmia i no s’està fent res”. La producció forma part de la secció oficial a competició del DocsBarcelona i es projectarà aquest divendres.
El documental gira al voltant del concepte de la sextorsió, que és una forma de xantatge que obliga la víctima a realitzar alguna acció per evitar que es facin públiques imatges seves amb connotacions sexuals. Segons dades recents de la Unitat d’Investigació Tecnològica de la Policia Nacional, en dos mesos es registren a l’Estat més de 36.000 casos de sextorsió, sent els adolescents les víctimes majoritàries d’aquest tipus de delicte sexual.
‘Diari de la meva sextorsió’ narra com va canviar el món de Patricia Franquesa en convertir-se en víctima de xantatge per part d’un hacker quan li van robar l’ordinador personal i el ciberassetjador va començar a difondre imatges íntimes de la directora. Franquesa explica que la idea del documental va començar quan estava amb el seu ordenador escrivint i va rebre un correu del ciberassatjador que li feia xantatge i li demanava diners. El dia següent la policia va proposar-li a la documentalista que enviés un correu dissuasiu als seus contactes per evitar que la gent obrís els possibles e-mails del hacker amb fotos íntimes que havia trobat al seu ordinador robat.
A partir d’aquí, la cineasta es va començar a informar sobre el ciberassetjament que patia i va arribar al concepte de ‘sextorsió’ i se’n va adonar a partir de dades publicades que el seu cas no era aïllat sinó que hi havia moltes víctimes d’aquest pràctica delictiva arreu del mon. La cineasta va tenir clar que el que li passava es podia explicar en un documental en primer persona. “En el moment que veig que això passa molt i a tot arreu em surt la responsabilitat de documentalista”. La directora explica que en alguns casos en aquest xantatge digital es demanen diners i en altres, més material íntim. “Passa molt a gent jove que no tenen diners i això és molt pertorbador”.
Franquesa diu que el problema de la protagonista del documental, que és ella, és que arriba un moment en què no cessen les amenaces del ciberassetjador i ella perd totalment el control i no té a on agafar-se, fins que més endavant troba com continuar. Més enllà de la pèrdua de control, Franquesa assenyala que “una batalla psicològica que pesa molt” és “saber que algú que no coneixes et vol fer mal”.
Un dels aspectes originals del documental és que el relat és a partir de missatges de text, correus electrònics i vídeos gravats per la directora en el seu dia a dia. “Vaig tenir molt clar des de l’inici que volia explicar la pel·lícula a través dels elements als quals el hacker podia tenir accés com les càmeres del mòbil i les webcam, tot el meu correu, els missatges whatsapp, tot el drive i totes les finestres de la pantalla”.
La cineasta assegura que Internet no és el problema, sinó que és el mitjà en el qual hi passen les coses. “M’encanta Internet i jo hi visc la majoria del dia. La cosa és fer una crítica al sistema que no ens protegeix davant uns abusos digitals cada vegada més comuns i com demanar protecció”.
La narrativa es va construir des del thriller en un documental que tot i el drama i l’angoixa que viu la protagonista té tocs còmics com per exemple la inclusió de stickers o memes. “L’humor és una manera de sobreviure i en aquest cas era una mecanisme defensa”, assegura.
<strong>DocsBarcelona</strong>
La producció és un dels títols catalans que competeixen a la secció oficial Docs&Pearls del DocsBarcelona. Després de projectar-se el 4 de maig als Renoir Floridablanca, es tornarà a projectar aquest divendres i a partir del 31 de maig arribarà als cinemes.
El film està produït per la mateixa directora per a Gadea Films i Mireia Graell per a Ringo Media, i compta amb la coproducció de 3Cat. Es va estrenar al SXSW d’Austin (Estats Units) el passat mes de març i va passar també pel Hot Docs Film Festival de Toronto (Canadà).
<strong>Trajectòria</strong>
Patricia Franquesa va debutar com a directora amb ‘Estimada Sara’ (2021), centrat en Sara Bahai, la primera dona taxista de l’Afganistan, una coproducció entre Espanya, Noruega i Sèrbia, i que es va estrenar a diversos festivals de prestigi internacional com DocLisboa, Beldocs i també a DocsBarcelona. La producció va ser premiada al Festival Internacional de Cinema de l’Iran i a l’Evolution Mallorca Film Fest, i es va distribuir a més de 60 sales de cinema de tot l’Estat. ‘Diari de la meva sextorsió’ és el seu segon llargmetratge.
