L’entitat va ser perseguida pel franquisme i va ser suprimida en entrar les tropes franquistes a Catalunya el 1939. Tots els nostres béns van ser confiscats pel règim, entre ells la nostra seu social i les dues seus de la cooperativa Blandense que tenia un edifici on hi tenia la seu i la botiga i el forn de pa, com a mostra de la persecució i repressió política que va representar el franquisme.
Tant la Cooperativa com la casa del Poble el febrer del 1939 van ser requisades en ser dissoltes les entitats per motius polítics en ser entitats republicanes. Els edificis van passar a ser propietat de la Delegación Nacional de Sindicatos de las Fet y de las Jons que era el sindicat feixista únic.
Aquest sindicat va vendre l’edifici del carrer de Sant Jaume número 12, on hi havia el forn de la Cooperativa de Consum la Blandense, a l’Assemblea local de la Creu Roja a Blanes, l’any 1952. Una Assemblea que, tot i conèixer l’origen il·legítim del títol de propietat (com de fet constava en el registre), va inscriure’s la propietat requisada.
La compra va ser una simulació com es pot comprovar pel baix preu que es va fer constar en la venda de 15.000 pessetes com consta a l’escriptura. Un preu irrisori com ho demostra que al cap de deu anys, el 13 d’agost del 1963, l’Assemblea Local de la Creu Roja va constituir una hipoteca sobre la finca que es va valorar en 130.000 pessetes que dona mostra del preu real que tenia la finca.
Amb la fi de la dictadura l’entitat blanenca es va restituir i lluita per recuperar el patrimoni. L’entitat blanenca va trametre un requeriment a la Creu Roja catalana que ha respost amb un Burofax a través dels seus representants legals (gabinet d’advocats Cuatrecasas) i la resposta ha sigut una negació dels fets tot adduint que en 60 anys ningú havia fet cap reclamació, i fins i tot titlla els fets exposats com a incerts, desafortunats i fins i tot vexatoris, cosa que considerem impresentable venint d’una entitat del prestigi com és Creu Roja. Seguint amb aquesta tasca, l’entitat ha fet la mateixa petició a Creu Roja internacional, però aquesta no ha ni respost.
Tot i que Creu Roja Internacional és una entitat que ha assumit la Declaració dels Drets Humans i les recomanacions de les Nacions Unides sobre la restitució de propietats i documents requisats, a petició de la Casa del Poble, Creu Roja a Catalunya ha denegat la possibilitat del retorn del patrimoni i, fins i tot, ha titllat de vexatòria la petició.
Entenem que la Creu Roja en aquest anys i durant tot el franquisme va estar sotmesa a persones lligades a la dictadura i això va permetre actes indignes com aquest. Però això no justifica que avui, en ple segle XXI, pugui seguir mantenint aquesta situació i cal que es procedeixi, tal com estableix la justícia transaccional de l’ONU, a la restitució de la finca requisada en un acte de justícia.
És per això que demanem el reconeixement d’aquest fet així com la restitució dels bens. Alhora, també ens fem ressò que administracions públiques com són la Generalitat de Catalunya i l’Estat Espanyol continuen gaudint de la propietat d’altres dos espais que l’entitat blanenca va perdre amb l’entrada del règim franquista.
