Jordi Pujol alerta del risc dels catalanoparlants de quedar “minoritzats dins de Catalunya” per la pressió que exerceix, entre d’altres, el castellà. En una conversa amb el catalanòfil japonès Ko Tazawa recollida en un llibre que es publica ara, quan fa uns mesos de la mort del nipó, Pujol es mostra decebut perquè “fa deu o quinze o vint anys” semblava que arribaria una “actitud molt comprensiva per part d’Espanya o del govern espanyol” cap al fet català, però “ara resulta que no”.
A la xerrada Pujol considera un risc la “pèrdua de potència del sentiment de país”. “Hi ha molts llocs que la seva llengua s’ha perdut -afirma l’expresident- moltes vegades amb pressió política, econòmica o jurídica. I aquest perill nosaltres el correm”.
La conversa entre Tazawa i Pujol, que recull al llibre ‘L’última conversa (Trobada a Queralbs)’ l’editorial Lapislàtzuli, va tenir lloc a la casa que l’expresident té a la localitat ripollesa. Allà, l’antic mandatari reflexiona sobre la importància que té per a un país “el ser, la identitat”. Un fet que, afirma, va “molt lligat” a conceptes tradicionals o històrics, “però sobretot a la llengua”.
En aquest sentit agraeix al japonès el fet que hagi “ajudat” Catalunya pel fet d’haver après català, una llengua que parlen “7 o 8 milions de persones, que sempre ha estat molt perseguida a nivell espanyol i que té dificultats i defectes”. “Almenys en aquest punt concret traspassem les nostres fronteres i això ens pot fer sentir contents i orgullosos. Si hi ha japonesos que parlen català, és que som alguna cosa”, reflexiona l’expresident.
“Nosaltres, entre que tenim una natalitat baixa, tanta immigració, que els organismes públics oficials de tot l’Estat no ens van a favor -hem de lluitar molt perquè la llengua es mantingui a l’escola- estem amenaçats de quedar minoritzats dins de Catalunya”, afirma Pujol. “De moment això ho podem aguantar i ho aguantem, però necessitem reforçar la política en aquest sentit”, afegeix.
El concepte de la immigració apareix en altres punts de la conversa, com quan recorda que mandataris com Angela Merkel o Helmut Schmidt afirmaven que no es podia “deixar la gent fora, abandona en un país de misèria o terrorisme” però afegien que calia procurar que aquestes persones “amb el temps” fossin “alemanyes”. “Aquells polítics de fa 30 anys eren gent de molta categoria”, opina Pujol.
Finalment, l’expresident alerta: “Els catalans som un país petit. I a més formem part d’un Estat, que és Espanya, amb el qual hem conviscut durant molt de temps, i en molts aspectes hem tingut una convivència positiva, però que és més gran que nosaltres. I hem de mirar que no ens absorbeixi, que no s’acabi la catalanitat”.
