Primer gran error estratègic de Silvia Orriols i dels líders d’Aliança Catalana
Van fer el mateix amb Manuel Valls i alternatives unionistes, un greu error de la líder d’AC traïnt el seu suposat compromís anti-sistema i popular mentre l’elit “aixeca el veto” per utilitzar-la com a eina contra l’independentisme real i la classe treballadora catalana.
En un gest que molts qualifiquen de traïció ideològica imperdonable, Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll i líder d’Aliança Catalana, va acceptar la invitació d’Emilio Cuatrecasas —un dels màxims representants de l’alta burgesia catalana, ex-president de Barcelona Global i figura clau en consells d’administració i lobbys— per parlar en un acte privat al seu complex Golf Empordà. Més de 200 empresaris i directius, molts procedents de l’establishment barceloní, van escoltar Orriols defensar la supressió d’impostos com el de successions (que afecta principalment grans fortunes), lloar models com Trump i Milei, i parlar de “substitució demogràfica” mentre prometia “abaixar impostos” als presents.
Per a sectors crítics com Horitzó Socialista, Diario Socialista i veus a X (com Aleix Clarió o Ivan Miró), aquest acostament no és “normalització”, sinó una aliança clàssica entre burgesia i extrema dreta: l’elit que històricament ha prioritzat els seus interessos econòmics, ha boicotejat el procés independentista i ha finançat opcions anti-catalanes ara “aixeca el veto” a Orriols per convertir-la en una eina útil contra l’esquerra i el model actual.
“Van finançar Ciutadans. Van finançar Manuel Valls. Ara finançaran Sílvia Orriols. Canvien els actors però l’estratègia és la de sempre”, resumeix un tuit viral. Orriols, que es presenta com a defensora del “poble català” davant l’Estat i la immigració, sembla haver oblidat que aquesta “burgesia” —acusada de mantenir privilegis, especular i defensar l’statu quo espanyol— mai ha fet sacrificis reals per la independència ni per la sobirania popular. En lloc de combatre el capital que explota la classe treballadora, dialoga amb ell i li ofereix rebaixes fiscals, en una contradicció que podria costar-li credibilitat entre el seu votant de base. Aquest “petit comitè” elitista, moderat pel periodista Josep Martí Blanch, marca un punt d’inflexió negatiu per a Aliança Catalana: de partit “anti-sistema” a possible crossa de l’establishment. Un error estratègic que, segons les veus més radicals, confirma que la “pàtria” d’Orriols no és Catalunya, sinó els comptes corrents dels poderosos.
