El president del PPC, Alejandro Fernández, ha hagut de donar lliçons de feminisme, caient precisament en el que els col·lectius feministes demanen no fer: envair un discurs que no li pertoca en comptes d’escoltar. A més, per dir autèntiques bajanades i reivindicar un feminisme “en positiu” que fugi del “ressentiment” cap als homes.
Fernández ha continuat amb el mansplaining —les explicacions condescendents i paternalistes des d’una mirada masculina— per assegurar que hi ha “dues maneres d’enfocar” el feminisme: els defensors de la construcció “en positiu cap a la igualtat real entre homes i dones” i els que creuen que “destruint cap a la divisió i el conflicte és la manera d’avançar”. “És evident que el PPC decideix la primera: construir en positiu”, ha subratllat.
El dirigent popular ha criticat postulats feministes d’esquerres i ha fet befa del vocabulari d’alguns líders de Podemos. “L’enfrontament i l’exabrupte no redueixen la bretxa salarial”, ha advertit, de la mateixa manera que “el crit, l’insult i el ressentiment no portaran més oportunitats laborals”. No sigui que el feminisme sigui incòmode per un partit obertament masclista.
Per això ha reivindicat “l’exemple” de les dones d’èxit i ha posat com a exemple les militants del PP que han ocupat destacats càrrecs polítics, com la mateixa Llanos de Luna, l’expresidenta del Congrés Ana Pastor i l’actual presidenta de la Comunitat de Madrid, el “remolí” Isabel Díaz Ayuso. “Al nostre partit no li poden donar lliçons”, ha conclòs, deixant ben clar que, a parer seu, ell sí que té potestat per donar lliçons de feminisme.