ERC a Barcelona repeteix la mateixa dinàmica: dues candidatures que representen el mateix pols intern de sempre

La Federació Regional de Barcelona d’Esquerra Republicana ha iniciat el procés per renovar la seva permanent, i tal com era previsible, s’han presentat dues precandidatures que reprodueixen exactament la mateixa divisió que ja es va viure fa tot just un any: d’una banda, l’opció alineada amb la direcció nacional d’Oriol Junqueras i Elisenda Alamany, encapçalada per Ricard Farin i Núria Clotet amb l’eslògan “Una nova etapa per guanyar Barcelona”, i de l’altra, la línia suposadament més crítica amb el rumb actual del partit, liderada per la regidora Rosa Suriñach, que diu mantenir l’esperit de les antigues “Dignitat Republicana”.
Malgrat les dimissions massives, la crisi recent i el nomenament d’una gestora temporal, el panorama no ha canviat gens: les dues propostes continuen reflectint el mateix debat intern entre oficialisme i dissidència que ha marcat ERC a la capital des de fa temps. La militància votarà telemàticament el 17 d’abril i el congrés regional es tancarà l’endemà, 18 d’abril, en un context on ERC ja té clar l’alcaldable per al 2027 (Elisenda Alamany), però sembla incapaç de superar les fractures internes que impedeixen una direcció unificada i renovada. Un any més, doncs, la federació barcelonina ofereix “més del mateix”: dues cares diferents d’una mateixa moneda que, de moment, no sembla disposada a girar cap a un horitzó de consens real i superació de les “famílies” internes. La campanya electoral ja està en marxa fins al 16 d’abril, però el resultat sembla més una qüestió de fidelitats que de projecte col·lectiu nou.
Les dimissions recents a la Federació Regional d’ERC a Barcelona van tenir lloc a finals de novembre del 2025, concretament el 21 de novembre, i van representar una crisi interna important.
Els dimissionaris eren majoritàriament de la línia crítica amb Oriol Junqueras (provinents de la candidatura Dignitat Republicana, que havia guanyat les eleccions internes un any abans, l’abril del 2025). Van acusar la presidenta de la federació, Creu Camacho, de prendre decisions unilaterals, de proximitat excessiva al junquerisme i a Elisenda Alamany (presidenta del grup municipal), i de personalisme i estratègies que ignoraven els acords previs.
Com a conseqüència: L’executiva nacional d’ERC va nomenar una gestora temporal liderada per Creu Camacho (que no va dimitir) i els membres restants no dimissionaris, per dirigir la federació provisionalment.