Una recent enquesta conduïda pel grup Ifop i encarregada pel moviment Regions i Pobles Solidaris mostra com algunes de les reivindicacions històriques dels catalans i els nord-catalans tenen avui més suport que mai a la Catalunya Nord. Segons les dades de l’enquesta, a les quals ha tingut accés ‘VilaWeb‘, un 67% dels nord-catalans enquestats està a favor d’un estatut d’autonomia per a la Catalunya del Nord; així mateix, un 64% està a favor que el català sigui obligatori a les escoles en les hores lectives, i un 90% es mostra a favor que tots els alumnes puguin aprendre català. Resulta sorprenent i destacable que en algunes de les preguntes, el suport a aquestes reivindicacions històriques és més elevat que als altres territoris francesos amb fortes reivindicacions nacionals, com ara la Bretanya (un 63% està a favor d’un estatut d’autonomia) o el País Basc francès (un 60% voldria un estatut d’autonomia). Les regions on aquests percentatges són més alts són Còrsega (78%) i Alsàcia (85%), seguides de la Catalunya Nord.
El suport social a la llengua catalana frega xifres molt altes, malgrat que a la pràctica només un 6% de la població nord-catalana afirma poder parlar bé català, i un 22% assegura poder-ho fer més o menys bé. Tanmateix, els enquestats s’han mostrat completament partidaris que s’ensenyi el català a les escoles de la Catalunya Nord i, de fet, un 77% opta perquè les llengües de cada territori siguin oficials, juntament amb el francès, en les respectives regions; aquest suport augmenta fins al 87% si es tracta simplement d’un reconeixement oficial de les llengües minoritzades a l’estat francès, que actualment no existeix. En aquesta línia, un 64% voldria que el català fos utilitzat als ajuntaments amb traducció simultània, una reclamació que la justícia francesa ja va tombar.
Amb tot, l’enquesta constata la gran desconnexió entre l’estat francès i els territoris de forta identitat. En el cas dels nord-catalans, un 19% es considera, primer de tot, català; un 24% se sent principalment vinculat a Catalunya Nord, i un 26% se sent més vinculat al territori que no pas a l’estat francès. El 90% considera que el govern central es troba massa desconnectat de la realitat local. En aquest sentit, un 81% seria partidari de poder adaptar les lleis estatals a la realitat local, un 79% a donar més poders a les regions i un 87% a poder fer referèndums sobre qüestions pròpies de cada territori.


