Continuen sortint noves informacions sobre la gestió que va fer-se de la dana que el passat 29 d’octubre va arrasar diverses comarques del País Valencià, causant 229 morts i milions de danys, perquè la població no va ser alertada del greu perill fins hores després de l’episodi. Després de gairebé un any de silenci i de no tenir quasi cap prova gràfica de la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrada (CECOPI), tret d’una única imatge del president valencià arribant al Cecopi el 29-O catalogada com a falsa per un peritatge, han sortit a la llum una quarantena de vídeos enregistrats al llarg del dia 29-O. Cal recordar que la Generalitat va dir a la jutgessa que no s’havia enregistrat la reunió d’aquell dia. Però ara, aquestes imatges mostren l’aleshores consellera responsable de les Emergències, Salomé Pradas, ben present a la reunió, prenent notes de les zones que calia vigilar, i sent informada del procés i els mecanismes de vigilància; també hi ha imatges de Carlos Mazón al Cecopi, en les quals té una expressió i mirada estranyes després d’haver estat il·localitzable durant hores.
Els vídeos que la ciutadania i les associacions de víctimes de la Dana reclamaven veure han estat entregats per Emergències a la jutgessa del Tribunal d’Instància 3 de Catarroja que investiga la responsabilitat en la inacció de la Generalitat Valenciana davant el risc i perill de la Dana. Algunes de les filmacions duren segons, i altres s’allarguen durant minuts, però resulten proves clau per entendre molts dels misteris sense resoldre fins ara.
Un dels vídeos més clarificadors és el que s’enregistra a les 12:28 del migdia, i en el qual Salomé Pradas és informada de la situació al riu Magre i al barranc del Poio, que just havien decretat les alertes hidrològiques, i confirma que la Generalitat n’assumeix la vigilància. El mateix vídeo mostra el subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, informant a Pradas de la situació de la Dana; també mostra l’aleshores secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, present a la reunió, tot i que no se’l sent fer cap aportació valuosa en cap dels 39 vídeos publicats. Les imatges també ensenyen que Pradas està ben atenta i pren apunts en un full en blanc, on clarament escriu “vigilar el riu Magre i el barranc del Poio”. En un altre vídeo es parla del poble d’Utiel, greument afectat per les inundacions; Pradas pregunta si se’n sap alguna cosa i suggereix trucar el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, però demana que ho faci algú altre perquè a ella “no li ve de gust”, en paraules textuals.
Els vídeos també demostren que Pradas coneixia el sistema d’alerta Es-Alert, perquè van explicar-li el funcionament hores abans, i perquè només començar la reunió a les cinc de la tarda els tècnics ja van recomanar emprar aquest mètode per alertar la població. Fins ara, l’exconsellera de Justícia havia negat conèixer el mecanisme d’alerta, i sostenia que tan bon punt van comunicar-li la seva existència va decidir enviar-lo; tanmateix, els nous vídeos, que van ser enregistrats hores abans de l’enviament del missatge, també mostren a la mateixa Pradas ordenant que li deixin veure el text del missatge abans de ser enviat.
Les gravacions, per molt que la Generalitat Valenciana ho negui, posen de manifest que els responsables eren coneixedors del risc que hi havia i, així i tot, no van adoptar les mesures necessàries per a protegir la ciutadania; l’alerta massiva via SMS Es-Alert va enviar-se a les 20:11 del vespre, però les imatges demostren que des de les 12 del migdia ja hi havia trucades i situacions delicades, que la mateixa consellera veia en directe des del Cecopi.
Moltes de les morts van produir-se perquè les víctimes havien anat a rescatar els cotxes aparcats al carrer o prop dels barrancs i rieres, o perquè l’aigua les va sorprendre en els seus desplaçaments quotidians a la feina o altres cites; desplaçaments que van fer-se perquè no coneixien el risc que patien, ja que només els ajuntaments i altres institucions (universitats, per exemple) podien alertar.
