El TSJC imposa la bandera espanyola permanent a la façana del Parlament, símbol d’imposició estatal que indigna l’independentisme

La sentència cautelar obliga a onejar la rojigualda cada dia, interpretant la llei espanyola com a superior a la pràctica històrica catalana des dels anys 80, i reforça la percepció de control madrileny sobre les institucions catalanes

|

- Publicitat -

La Sala Cinquena del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat una mesura cautelar que obliga el Parlament de Catalunya a exhibir “de forma immediata i permanent” la bandera d’Espanya a la façana exterior de l’edifici, al costat de la senyera. La decisió respon a la demanda de l’entitat unionista Impulso Ciudadano i es basa en la jurisprudència del Tribunal Suprem, que interpreta la Llei 39/1981 de símbols oficials com una obligació diària en tots els edificis públics on s’exerceix sobirania estatal. Aquesta resolució judicial ha generat un fort rebuig en l’àmbit independentista i sobiranista català, que la veu com una nova imposició que evidencia la submissió de les institucions catalanes a l’Estat espanyol. Molts sectors consideren que la bandera espanyola onejant permanentment a la façana del Parlament —símbol històric de l’autogovern català— representa una humiliació simbòlica i un recordatori constant de la pèrdua de sobirania i de la dependència respecte a Madrid.

Publicitat

La pràctica de retirar-la o limitar-la als dies de ple, vigent des dels anys 80, era vista per molts com una forma discreta de resistència simbòlica; ara, el TSJC la declara il·legal i imposa el compliment estricte de la normativa estatal.Tot i que el tribunal ha desestimat l’obligació d’exhibir-la també a l’interior (on ja hi és present al hemicicle), la mesura exterior es percep com un pas més en l’erosió de l’autonomia catalana i en la normalització forçada de símbols associats a l’Estat espanyol. Fonts properes al Parlament han avançat que es valorarà presentar recurs, tot i l’efecte immediat de la cautelar.Aquesta decisió arriba en un context de creixent tensió simbòlica i política, on molts independentistes interpreten aquestes resolucions judicials com una demostració més que formar part d’Espanya implica acceptar imposicions constants sobre la identitat, la llengua i els símbols propis, sense marge real per a decisions pròpies en matèries tan sensibles com l’exhibició de banderes en la seu de la sobirania catalana.

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí