Dimecres, 23 de juny de 2021 - Edició 1063
La República

El Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar a Espanya en 9 de les 10 sentències dictades el 2018

El Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar Espanya en 9 de les 10 sentències dictades el 2018. Entre les condemnes de l’alt tribunal amb seu a Estrasburg a l’Estat […]

Avatar
Agències 24/01/2019
Imatge d'arxiu del Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg

El Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar Espanya en 9 de les 10 sentències dictades el 2018. Entre les condemnes de l’alt tribunal amb seu a Estrasburg a l’Estat espanyol hi ha violacions del dret al respecte per la vida privada i la família (4), a la llibertat d’expressió (2), a un judici just (2), a una investigació efectiva (1) i a un tracte humà i no degradant, segons consta al seu últim informe publicat aquest dijous.

El judici contra Arlando Otegi, la crema d’una fotografia del rei o l’expulsió de dos marroquins han sigut algunes de les sentències més destacades del TEDH el darrer any contra l’Estat espanyol. Al març del 2018, el TDEH no va veure incitació a l’odi en la crema de fotos de Joan Carles I i Sofia a la plaça del Vi de Girona per part de dos joves el 13 de setembre de 2007. Els jutges van considerar que l’acte, dut a terme per Enric Stern i Jaume Roura com a protesta a la visita de l’aleshores monarca a la ciutat, estava emparat per la llibertat d’expressió i pensament dels joves, i que per tant aquest dret va ser violat.

Al novembre, d’altra banda, Estrasburg va donar la raó a Otegi i quatre demandants més dictaminant que l’Audiència Nacional va violar el seu dret a un judici just. El tribunal va determinar que es va violar el seu dret “a un procés equitatiu” quan se’ls va jutjar i enviar a presó pel cas ‘Bateragune’. Els cinc demandants al·legaven que els magistrats de l’Audiència Nacional que els van jutjar no van ser imparcials en el seu judici. Per aquest cas Otegi va ser sentenciat a 10 anys de presó i 10 d’inhabilitació, que el Suprem va rebaixar a sis i mig.

A finals d’any, Estrasburg també va fallar sobre l’expulsió de dos marroquins residents a Catalunya en constatar que les autoritats espanyoles van errar a l’hora d’examinar la naturalesa i seriositat dels crims comesos. Així, van creure que s’havien vulnerat els seus drets en no tenir en “consideració” el temps de residència, els llaços familiars, socials i culturals dels demandants a l’Estat i al Marroc quan van ordenar l’expulsió.

El cas de l’1-O

Durant la roda de premsa anual per presentar els resultats d’activitat del tribunal, el president del TEDH, Guido Raimondi, ha descartat valorar si hi ha “riscos” que Espanya estigui vulnerant drets fonamentals.

Preguntat per l’empresonament preventiu dels polítics independentistes i la voluntat de les defenses d’arribar fins a Estrasburg, Raimondi s’ha limitat a dir que tot i que el tribunal té oberts casos sobre l’Estat no pot treure “cap conclusió general relativa a la situació de la democràcia a Espanya”. “Tenim molts casos, estem esperant la resposta del tribunal”, ha afegit.