El cas del desallotjament
El 2007 l’activista Agustin Toranzo va protestar contra el desallotjament del centre social ocupat “Casas Viejas” de Sevilla tancant-se a l’edifici. Durant aquesta acció de protesta, Toranzo va introduir el seu braç en un tub de ferro unit al pis i la policia va decidir lligar-lo amb una corda al voltant de la cintura per intentar treure’l per la força.
Quan van veure que no el podia treure, els policies el van immobilitzar amb una corda. Posteriorment va posar fi a la protesta, però més tard, en una roda de premsa, Toranzo va descriure aquestes accions de la policia com a tortures.
A petició de la Delegació del govern espanyol a Andalusia, la fiscalia va demanar una investigació criminal contra ell per aquestes declaracions. El juliol del 2011 el van declarar culpable i li van imposar una multa de 10 euros diaris durant vint mesos i una compensació als dos policies per un total de 1.200 euros.
Els tribunals van considerar que les accions policials havien estat proporcionades i van rebutjar que hagués utilitzat la paraula tortura en sentit col·loquial, tal com argumentava l’acusat.
Després d’esgotar totes les vies judicials a l’Estat espanyol, el 2014 Toranzo va acabar portant el cas al TEDH on va denunciar que la decisió dels tribunals espanyols havia violat el seu dret a la lliure expressió. En aquest sentit, ell argumentava que la seva sentència no va ser ni “proporcionada ni necessària en una societat democràtica”.
Ara el TDEH ha donat la raó a Toranzo perquè considera que els magistrats espanyols van aplicar una definició legal massa estricta del concepte de tortura i creuen que el demandant ho va dir en un sentit col·loquial. A més, Estrasburg ha remarcat que probablement el demandant va patir dolor i angoixa quan els policies van intentar treure’l per la força amb una corda.
