El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat amb els vots de la majoria progressista el recurs d’inconstitucionalitat que el PP havia presentat contra la Llei d’Educació del 2020, la Llei Celaá,. Els magistrats recullen alguns dels arguments que ja van utilitzar per rebutjar un recurs de Vox contra la mateixa llei ara fa un mes, i rebutgen així la pretensió del PP sobre el “dret” a rebre educació en castellà a Catalunya.
La sentència s’ha aprovat amb els vots dels magistrats progressistes a excepció de l’exministre Jua Carlos Campo, que s’ha abstingut perquè va formar part del govern que va redactar i aprovar la llei. Els magistrats també avalen que la llei assenyali com a llengües “pròpies” el català, el basc i el gallec als territoris on són cooficials. El PP adduïa que la Llei no podia fer aquesta denominació de llengües pròpies en contraposició de l’assignatura de castellà, que apareix com a “llengua castellana i literatura”, però el TC argumenta que la fórmula és perfectament constitucional.
Segons els magistrats, aquesta qüestió només és terminològica i no té cap efecte sobre el règim lingüístic de l’educació, perquè la llei utilitza els termes “cooficial” i “pròpia” de manera indiferent, i ho fa per referir-se a una situació “exclusiva” d’algunes comunitats autònomes, a diferència del castellà, que és la llengua “compartida per totes”. A més, el TC avala la prohibició de concertar les escoles que diferencien per sexes. La sentència recorda que el legislador no té per què promoure l’educació diferenciada si considera que existeix un model pedagògic que s’adequa millor als valors de la Constitució.
També avala la constitucionalitat dels aspectes de la llei relatius a l’ensenyament de la religió, l’escolarització d’alumnes amb necessitats especials, i rebutja la part del recurs del PP respecte a la cooperació local en l’obtenció dels solars per a la construcció de nous centres docents públics. Els cinc magistrats conservadors del TC han anunciat que presentaran vots particulars contra la sentència.
