La sala gran del Tribunal de Justícia de la Unió Europea celebra aquest dimarts dues vistes a Luxemburg per analitzar si la llei d’amnistia pel ‘procés’ es pot aplicar a casos de malversació i terrorisme d’acord amb el dret de la UE. El tribunal de la UE ha de resoldre els dubtes de quatre tribunals espanyols sobre la conformitat de la llei d’amnistia amb la legislació comunitària. El dimarts al matí abordarà les qüestions prejudicials del Tribunal de Comptes en la causa per despeses vinculades a l’1-O i a Exteriors, a la tarda, les de l’Audiència Nacional sobre l’’Operació Judes’ contra els CDR. El pronunciament del TJUE s’espera per als pròxims mesos, però la decisió final quedarà en mans dels tribunals espanyols.
En les vistes del dimarts 15 de juliol, els quinze jutges que formen la gran sala del TJUE escoltaran les parts implicades en els dos casos, congregant a Luxemburg més d’una desena d’advocats i juristes.
La sessió del matí serà especialment multitudinària. Societat Civil Catalana és l’acusació popular en la causa al Tribunal de Comptes, on hi ha una trentena d’encausats, entre ells els principals líders del procés: Artur Mas, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, així com altres alts càrrecs al Govern de l’època. Està previst que assisteixin alguns dels seus advocats, com Francesc Homs o Gonzalo Boye.
A la tarda serà el torn dels lletrats vinculats al cas de l’Audiència Nacional per l’’Operació Judes’. A l’acusació hi ha Vox, l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT), l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), l’Associació Dignitat i Justícia, l’Associació Espanyola de la Guàrdia Civil (AEGC) i l’Associació Unificada de la Guàrdia Civil (AUGC). Hi ha dotze encausats que s’exposen a penes d’entre vuit i onze anys de presó per delictes de terrorisme.
Quan acabin les audiències, el tribunal pot anunciar la data de publicació de l’opinió no vinculant de l’Advocat General del TJUE i, fins i tot, la data de la sentència del TJUE. El govern espanyol calcula que el TJUE resoldrà les prejudicials sobre la malversació ja al setembre, si bé Luxemburg acostuma a trigar més a pronunciar-se. Segons les últimes estadístiques del tribunal, la mitjana de resolució és de 17,2 mesos i el cas del TdC es va registrar a finals de juliol del 2024.
L’aplicació final de l’amnistia resta en mans dels tribunals espanyols que, en tot cas, hauran de tenir en compte la posició del TJUE i també del Tribunal Constitucional espanyol, que encara ha de resoldre qüestions d’inconstitucionalitat presentades pel Suprem i el TSJC i el PP, entre altres casos.
La llei d’amnistia a Luxemburg
No és la primera vegada que el ‘procés’ passa pel TJUE. Luxemburg ja es va pronunciar sobre els intents d’extradició d’Espanya pel referèndum de l’1-O i sobre la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat empresonat. Ara té al davant l’acord polític entre el PSOE, ERC i Junts per girar full a les represàlies judicials contra els líders independentistes que van impulsar el ‘procés’ i els activistes que li van donar suport.
Els tribunals dels estats membre de la UE poden demanar ajuda a l’alt tribunal amb seu a Luxemburg per aclarir la compatibilitat de les normes estatals amb la legislació europea. Menys de quatre mesos després de l’entrada en vigor de la llei d’amnistia que busca la “normalització institucional, política i social” a Catalunya eximint de responsabilitat penal, administrativa i comptable als implicats en el ‘procés’, fins a tres instàncies judicials espanyoles ja l’havien portat al TJUE: el TdC, l’AN i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Posteriorment, un jutjat de Vilanova també va decidir consultar Luxemburg sobre l’aplicació de l’amnistia en un cas de desobediència.
A grans trets, els quatre tribunals han alertat el TJUE sobre l’aplicació de l’amnistia en casos de terrorisme, malversació i desobediència perquè dubten que sigui compatible amb la legislació europea. El Tribunal Suprem directament no l’ha volgut aplicar en casos de malversació, i s’ha limitat a fer una qüestió d’inconstitucionalitat sobre la legalitat de la norma pel possible “tracte discriminatori” en funció de la “ideologia”.
Per les prejudicials del TSJC i el jutjat de Vilanova no hi ha prevista cap vista a Luxemburg de moment.
Malversació i cautelars
A les 9 del matí del dimarts arrencarà la vista a Luxemburg per les vuit preguntes prejudicials del TdC sobre la compatibilitat de la llei d’amnistia amb la legislació europea. La majoria giren entorn de la malversació, però també plantegen dubtes sobre l’aixecament de mesures cautelars en el cas de les despeses per l’1-O. En concret, pregunta si l’obligació que estableix la llei d’aixecar cautelars, com l’embargament preventiu de béns, és compatible amb la legislació europea, en tant que pot infringir l’efecte suspensiu de les prejudicials mentre el TJUE analitza la compatibilitat de la llei amb les normes europees.
A més, el TdC impugna la validesa del conjunt de la llei en qüestionar que respecti el principi d’igualtat dels ciutadans davant la llei. És a dir, si amb la norma s’està discriminant a aquelles persones que, en el mateix període de temps, van cometre actes similars en defensa d’altres ideologies.
Pel que fa a la malversació, el TdC dubta si diversos articles de la llei són incompatibles amb la lluita “eficaç i dissuasiva” contra “el frau i tota activitat il·legal que afecti els interessos financers de la UE”. Per això, pregunta si eximir de “responsabilitat comptable” per delictes de malversació vinculats a l’1-O respecta les normes europees sobre interessos financers de la UE. En aquest sentit, demana al tribunal que aclareixi si el concepte “d’afectació dels interessos financers de la UE” s’estén també a “fons públics d’un estat membre que causin un perjudici actual o potencial en el pressupost de la UE”.
En cas que el TJUE faci una interpretació “restrictiva” d’aquest concepte, el TdC vol saber igualment si ha d’adoptar una decisió el termini de dos mesos, ja que considera que pot ser una “pressió externa” que vulnera el dret a un judici amb “garanties” en “un termini raonable” en cas que l’òrgan hagi de fer abans “una diligència probatòria final” sobre la justificació de l’origen (pressupost nacional o de la UE) dels fons públics utilitzats per “promoure la independència de Catalunya”.
La Comissió Europea no creu que l’acció exterior i el referèndum de l’1-O afectessin els interessos financers de la UE, segons el document presentat a principis de desembre passat en la fase escrita del procediment, tal com va confirmar l’ACN a finals de juny.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha plantejat preguntes similars a Luxemburg sobre l’amnistia a delictes de malversació. Ho ha fet pel cas de l’1-O contra els membres d’ERC Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, que són o eren aforats, i que es va separar de la resta de la causa instruïda pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona per aquest aforament. Es dona la circumstància, però, que la quarantena d’investigats en la resta de la causa van ser amnistiats fa poques setmanes.
Terrorisme
L’altra gran pregunta que han fet els magistrats espanyols a Luxemburg és sobre la compatibilitat de la llei d’amnistia amb les lleis antiterroristes de la UE. La llei d’amnistia exclou els actes de terrorisme definits com a tal per aquesta directiva europea i que, alhora, “hagin causat de forma intencionada greus violacions de drets humans, en particular” en casos de mort o tortures.
En el marc del cas contra els CDR de l’’Operació Judes’, l’Audiència Nacional ha traslladat fins a nou preguntes al TJUE. Una de les més destacades és si la legislació europea permet distingir entre actes terroristes que hagin causat o no “greus violacions de drets humans”. És a dir, si d’acord amb les normes europees, hi pot haver actes de terrorisme que no vulnerin els drets humans. L’AN suggereix que la llei pot estar vulnerant el principi de seguretat jurídica perquè considera que no “precisa” quins actes constitueixen aquestes violacions ni quin és el grau de gravetat que s’ha de superar per fer “inoperativa l’amnistia”.
A més, els jutges del cas ‘Judes’ pregunten si el govern espanyol ha vulnerat la primacia del dret de la UE fent una amnistia que empara conductes que s’inclouen en la directiva europea sobre el terrorisme.
En el procediment escrit a Luxemburg, la CE sosté que el dret de la UE permet amnistiar delictes de terrorisme sempre que la llei no sigui “excessivament àmplia o vaga”, segons va avançar elDiario.es al juny. En tot cas, aquesta anàlisi correspon als tribunals espanyols, opina Brussel·les.
Terrorisme i malversació en la sentència del TC
La sentència de fa unes setmanes del Tribunal Constitucional (TC) que avala la pràctica totalitat de la llei d’amnistia també considera que l’amnistia d’actes terroristes que no vulnerin greument els drets humans no vulnera ni la Constitució ni la legislació europea. La sentència diu que l’esment que la llei fa per amnistiar certs fets considerats terroristes, en concret els que no vulneren greument els drets humans, és constitucional, perquè justament “s’harmonitza la descripció” d’aquests fets a la descripció de terrorisme que en fa la directiva europea sobre la matèria.
En canvi, un dels tres punts que la sentència del TC sobre l’amnistia va matisar fa referència a l’arxivament de les causes que es troben al TdC. La llei d’amnistia estableix que abans de fer aquest procés cal escoltar el criteri del ministeri fiscal i de les entitats del sector públic perjudicades, com la Generalitat de Catalunya o el govern de l’Estat. Els magistrats afegeixen a aquest grup també les acusacions populars personades perquè hi donin el seu parer, com Societat Civil Catalana, acusació personada en la causa.
No obstant això, el TC no s’ha pronunciat encara a fons sobre la malversació, perquè el recurs inicial del PP que s’ha dirimit fa poc no en feia esment. Sí que hi haurà d’entrar més endavant, sobretot quan valori els recursos d’empara dels líders independentistes condemnats i processats per malversació. En aquests casos, el Suprem no els ha amnistiat perquè considera que la malversació no és amnistiable encara que no produeixi beneficis directes als processats.
Pendents encara del TC
A banda d’aquests casos a Luxemburg, l’amnistia està lluny d’aplicar-se als principals dirigents independentistes, tot i la sentència favorable del TC. El Constitucional encara ha de resoldre desenes de recursos d’inconstitucionalitat presentats per governs autonòmics i parlaments dirigits pel PP, que probablement acabaran en el mateix sentit que la sentència principal. Després haurà de resoldre recursos d’empara dels afectats directes per l’amnistia i als quals el Tribunal Suprem els l’ha denegada. Entre ells, encara falta que presenti recurs el mateix Carles Puigdemont, que, a més, té vigent l’ordre de detenció, igual que els exconsellers Lluís Puig i Toni Comín.
A més a més, el TC també té sobre la taula qüestions d’inconstitucionalitat presentades pel Suprem i el TSJC i el PP, i el Senat li ha reclamat que presenti una qüestió prejudicial davant del mateix tribunal europeu. En concret, la sala penal del Suprem dirigida per Manuel Marchena qüestionava al TC si es pot amnistiar el delicte de malversació als condemnats per l’1-O com Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, tot i no suposar un enriquiment directe, perquè el dret europeu ho prohibiria.
El TSJC per la seva banda, a part de la prejudicial al TJUE per Jové, Salvadó i Garriga, va preguntar al TC si pot amnistiar la desobediència a l’expresident de la Generalitat Quim Torra, l’exdiputat i exregidor de la CUP a Lleida Pau Juvillà i l’exalcalde d’Agramunt, exdiputat i exconseller d’Exteriors Bernat Solé.
