El trànsit de mercaderies pel túnel del Pertús (Alt Empordà) ha caigut més d’un 80% arran del tall a Rubí. “Normalment hi passaven entre sis i deu trens diaris; però ara aquesta xifra s’ha reduït a un o dos, i no necessàriament cada dia”, afirma el director d’LFP Perthus, Petros Papaghiannakis. A més, l’afectació no es restringeix a les mercaderies amb destí a França, sinó també a d’altres països del continent com Bèlgica, Alemanya, Polònia o Àustria. El director d’LFP Perthus, la companyia que gestiona el tram transfronterer de la línia d’ample europeu, admet que encara “no hi ha data” per al retorn “a la normalitat” i demana infraestructures “més resilients”, perquè el canvi climàtic pot “multiplicar” les incidències i avaries a la xarxa.
La companyia mixta LFP Perthus, participada al 50% per Adif i la francesa SNCF, gestiona el tram transfronterer de la línia de l’alta velocitat. Fa el manteniment i l’explotació comercial dels 44,4 quilòmetres de via que s’estenen entre Llers (Alt Empordà) i El Soler (Catalunya del Nord), i que travessen els Pirineus a través del túnel del Pertús.
Arran del tall a Rubí, però, que ha impactat de ple amb el trànsit de mercaderies, el pas d’aquests combois ha caigut en picat. De fet, més d’un 80%. El director general d’LFP Perthus, Petros Papaghiannakis, explica que si diàriament hi havia entre sis i deu trens de càrrega que circulaven pel túnel, ara aquesta xifra s’ha restringit a tan sols un o dos. “I no necessàriament tots els dies”, precisa.
Papaghiannakis admet que és difícil donar una xifra exacta dels clients que s’han vist afectats pel tall. Però sí que precisa que el llistat inclou tant empreses ferroviàries com transportistes, indústries o operadors de transport multimodal i logística.
A més, el director general d’LFP Perthus explica que el tall de mercaderies no tan sols ha afectat els combois entre l’estat espanyol, Catalunya i França. “Hi ha molts països afectats; els trens que surten des de Barcelona també tenen com a destins Bèlgica, Alemanya, Polònia o Àustria, entre d’altres”, precisa Papaghiannakis.
“Les xarxes europees estan interconnectades, i això beneficia tot el sector del transport; però també introdueix fragilitat quan es produeixen esdeveniments excepcionals com el de Rubí”, afirma. Per això, Papaghiannakis subratlla que, vist en perspectiva, cal que totes les infraestructures -també, les ferroviàries- siguin “més resilients” davant el canvi climàtic, perquè és “probable” que episodis com la llevantada d’aquest gener “es multipliquin”.
Sense data
Papaghiannakis admet que, ara per ara, encara “no hi ha data” perquè el trànsit de mercaderies retorni “a la normalitat”. “La prioritat absoluta, però, és la seguretat dels trens i del personal; l’incident al túnel de Rubí s’ha de tractat sense precipitació i prenent les mesures col·lectives adequades perquè no es repeteixi”, reflexiona el director general d’LFP Perthus.
Petros Papaghiannakis subratlla que la situació actual “no és la ideal” i no amaga que, amb els clients, “és un període difícil”. “Però al mateix temps, també estem en contacte permanent amb ells per mirar d’acotar solucions temporals i mitigar les conseqüències amb plans de transport”, diu. “Tenim el deure d’esforçar-nos i mantenir la confiança”, hi afegeix, en referència al transport de mercaderies amb tren.
“Lamentablement, l’experiència dels darrers anys demostra que cap infraestructura de transport terrestre pot estar lliure del risc de patir una interrupció”, diu Papaghiannakis. I aquí, posa com a exemples els talls a les autopistes o, fins i tot, l’accident al canal de Suez (en aquest cas, transport marítim).
Per això, el director d’LFP Perthus demana “supervisar constantment les infraestructures amb tecnologia per detectar possibles problemes abans que es produeixin”, tenir “alternatives de pas identificades i llestes per ser utilitzades” quan hi hagi contingències i que tots els gestors “estiguin preparats per intervenir en cas d’avaries amb els materials i eines necessaris”.
