La sala d’apel·lacions ha rebutjat admetre a tràmit els incidents de nul·litat de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín contra la interlocutòria que va confirmar la decisió del magistrat Pablo Llarena de no aplicar-los l’amnistia pel delicte de malversació. El tribunal diu que l’incident de nul·litat no permet revisar altre cop una decisió judicial ja argumentada, en aquest cas sobre la malversació i sobre l’atribució al Suprem d’aquest procediment judicial. Ara els dos polítics poden presentar recurs d’empara al Tribunal Constitucional.
En la interlocutòria de l’abril el tribunal argumentava que la decisió de Llarena no contravé la voluntat del legislador perquè aquest va introduir en el tràmit parlamentari una modificació en la llei d’amnistia i va disposar la inaplicació de la mateixa al delicte de malversació quan s’hagués actuat amb un “propòsit de benefici personal de caràcter patrimonial”, el que obliga el tribunal, deia, a interpretar aquesta excepció.
Segons el Suprem, quan la norma estableix aquesta excepció no ho fa amb la claredat que invoquen els recurrents. La literalitat, continuava, no diu que només pugui entendre’s com a benefici personal de caràcter patrimonial l’increment tangible i directe del patrimoni del subjecte.
Al seu parer, s’ha d’incloure tant l’increment dels actius patrimonials com el no detriment del passiu. “Un subjecte es beneficia patrimonialment quan s’incrementa el seu patrimoni però també quan el seu patrimoni no decreix perquè les seves obligacions són assumides il·lícitament pels fons públics”, continua el Suprem, que considera que els investigats es van beneficiar patrimonialment en tant que “van impulsar personalment el projecte polític il·legal i van endossar despeses a l’administració autonòmica, sense que aquella iniciativa respongués a la satisfacció de cap interès públic”. “La interpretació realitzada no és extravagant”, concloïa.
