El Síndic de Greuges alerta en un nou i demolidor informe de les grans deficiències i la gestió inadequada que fa la DGAIA a l’hora de fer arribar els ajuts als joves tutelats i ex-tutelats; unes deficiències que vulneren els seus drets fonamentals i sovint condemnen els joves a situacions precàries. Segons l’informe del Síndic, un 80% dels joves extutelats de 18 a 23 anys que van assolir la majoria d’edat dins del sistema de protecció no rebien prestacions econòmiques a finals del 2024 i, en el cas de les prestacions del servei d’habitatge, només el 20,6% d’extutelats de 18 a 21 anys que arriben als 18 al sistema la rebien. Així mateix, l’informe també constata “greus mancances” en el seguiment i l’acompanyament d’aquests joves. La síndica, Esther Giménez Salinas, i l’adjunta pels drets dels infants i joves, Aida Rodríguez, han apuntat en roda de premsa que sovint els que no reben aquest suport són els més vulnerables.
A la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), rebatejada sota el nom de Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i Adolescència (DGPPIA), se li ha girat encara més feina. I és que l’informe del Síndic mostra que a 31 de desembre del 2024, només el 14,6% dels extutelats de 18 a 23 anys que va assolir la majoria d’edat al sistema era perceptor actiu de la prestació econòmica, un 23,3% si es té en compte el conjunt de beneficiaris de l’any. Tot i que aquesta situació es produeix perquè alguns joves ja disposen d’ingressos mínims suficients en el seu procés d’emancipació, el Síndic assegura que també perquè els criteris d’elegibilitat de la prestació econòmica poden excloure persones que encara necessiten un suport.
L’informe revela també que entre el 2021 i el 2023 es van denegar més d’una tercera part de les sol·licituds presentades per accedir a les prestacions econòmiques. Tot i això, la proporció de denegacions ha tendit a disminuir. Així, mentre que el 2021 van ser el 45,4% les denegades, el 2023 aquesta proporció va baixar al 34,9%. En paral·lel, s’ha observat una reducció en el temps de denegació, passant dels 25,5 mesos del 2021 als 13,4 del 2023. En molts casos les denegacions són per les dificultats en les tramitacions.
Més enllà dels dèficits en la cobertura, la síndica ha insistit en els greuges generats pel retard en la gestió de les prestacions, tant a l’hora de donar-les com a l’hora de retirar-les. Així, el temps mitjà de tramitació supera els 10 mesos, si es prenen com a referència les sol·licituds de prestació econòmica dels expedients actius el 31 de desembre del 2024. De fet, més d’una quarta part dels expedients actius a 31 de desembre del 2024 té un temps de resolució superior a un any. Pel que fa a la fi d’aquestes prestacions, alerta que el temps de resolució de l’extinció d’una prestació respecte de la data d’efecte és de 18,1 mesos. Això fa que es generin pagaments indeguts, perquè molts joves continuen cobrant mentre no es formalitza la resolució.
L’informe avalua que hi ha conseqüències negatives tant per als joves que triguen a percebre les prestacions com per aquells que les perceben indegudament. El retard en la resolució de les sol·licituds provoca que els beneficiaris rebin de cop un import econòmic elevat per l’acumulació dels ajuts dels mesos transcorreguts des que van presentar la sol·licitud. De mitjana, s’estima que els joves que percebien la prestació a 31 de desembre de 2024 van rebre un primer pagament de prop de 6.160 euros i en un 10% dels casos la primera mensualitat va superar els 10.000 euros. Això té conseqüències fiscals per als joves, que a més sovint no saben gestionar aquestes quantitats. Pel que fa als que no se’ls extingeix a temps la prestació, també hi ha un impacte negatiu, ja que posteriorment han de fer front a pagaments indeguts que no poden assumir.
