El conseller creu que el pacte és un bon punt d’arrencada i que l’alternativa era continuar sense arribar a acords
El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, afirma que “fa bastants anys que es va decidir que el tema de la llengua catalana estava resolt i que tot anava bé” i lamenta que ara n’estem pagant “les factures”. En una entrevista amb l’ACN, Vila assenyala que la situació de la llengua és “diversa, complexa i delicada, però reversible” i per això, el Pacte Nacional per la Llengua és el punt de partida per acumular forces. El conseller creu que el pacte és “un bon punt d’arrencada” i que l’alternativa era continuar indefinidament sense arribar a acords. “Sempre he treballat volen que hi siguin tots i continuo volen que hi siguin tots”, assegura.
El Govern, una vintena d’entitats per la llengua, la societat civil i agents econòmics, juntament amb el PSC, ERC i els Comuns van signar aquest dimarts el Pacte Nacional per la Llengua, un compromís col·lectiu per garantir el futur del català que fixa un full de ruta fins al 2030. L’acord, estructurat en 21 àmbits d’actuació que es revisaran cada any, preveu un pressupost mínim anual de 200 milions per a la política lingüística. El conseller de Política Lingüística afirma que la fita dels 600.000 nous parlants en cinc anys, 100.000 cada any, “és necessària, és un repte formidable i és accessible”.
Vila comparteix la idea d’optimisme expressada pel president, Salvador Illa, aquest dimarts. Considera que “la situació de la llengua és diversa, complexa i delicada, però és reversible i la idea és que el Pacte és el punt de partida per acumular forces”. Considera que han marcat “un full de ruta amb uns objectius ambiciosos i necessitem assolir-los. Són objectius de compliment necessari”, afegeix.
Lamenta que col·lectivament fa bastants anys que es va decidir que el tema de la llengua estava resolt, tot anava bé, l’escola funcionava perfectament, el Consorci també i no hi havia cap tipus de repte i això ara en paguem les factures, apunta. Posa com exemple que si deixes de formar els educadors en immersió quan surten de la facultat no estan formats en immersió i el mateix passa amb un professor de matemàtiques, de química o de biologia. Creu que aquí hi ha un gran repte i que implica les universitats, el Govern i el Departament d’Educació.
Junts i la CUP
El conseller remarca que l’elaboració del text del pacte s’ha fet amb la col·laboració dels partits que a última hora no l’han signat, en referència a Junts i la CUP, i “les seves aportacions estan incorporades de forma sistemàtica” i hi han participat. Assenyala que és un text que “s’ha fet de forma molt cooperativa i recorda que va arrencar amb el procés participatiu”.
Recalca que la CUP diu que les mesures les aproven, però creuen que el pacte s’ha de fer visualitzant un enfrontament entre Catalunya i Espanya i és “una manera de plantejar el pacte que difícilment és compartible per bona part dels actors”. Mentre que Junts, afegeix, diuen que suspenen la signatura del pacte fins més endavant quan hi hagi sentència del Constitucional i que els estats d’Europa acceptin el català a les institucions. En aquesta línia, apunta que fer que la signatura del pacte a Catalunya depengui de mesures que s’han de prendre a Madrid i a les capitals dels estats europeus “s’escapa” del seu control i representa “supeditar la signatura del pacte a decisions externes”. Vila declara que allò que es pot fer des de Catalunya s’ha fet.
En qualsevol cas, el conseller defensa que sempre ha treballat volent que al Pacte Nacional per la Llengua hi siguin tots. “M’encantaria que demà sortís una sentència (del Tribunal Constitucional) fantàstica i que resolguéssim de forma fantàstica de tots plegats”.
Pel que fa a la posició del PP, el conseller diu que és una evidència que quan es va proposar el pacte els populars s’han mostrat bel·ligerants amb expressions que són “insultants perquè parlen de dictadures i són ofensives. Una cosa és discrepar i l’altra, atacar l’oponent dient que és dictatorial”. Indica que el PP té diverses ànimes: “una ànima profundament centralista i castellanocèntrica i una altra de més plural, però ara domina una més centrada en el que passa a Madrid i segueix els discursos més virulents”.
Vila manifesta que el pacte s’ha de valorar pel que permetrà fer i assegura que és ambiciós. “Com més gent hi hagi més legitimitat tindrà. Si el pacte és una eina per mostrar la determinació del poble català per defensar la llengua, si som menys la imatge que dones és més feble”. Tot això, remarca que hi han donat suport patronals, sindicats, entitats de defensa de la llengua, entitats del tercer sector i de la societat civil.
El conseller assegura que el Pacte Nacional per la Llengua és un bon punt d’arrencada perquè “l’alternativa era continuar indefinidament dient que no érem capaços de posar ningú d’acord”.
Resposta a la sentència del TC
Preguntat per la resposta que ha de donar el Govern a la sentència del Constitucional sobre el 25% de castellà, replica que hi han treballat i que com estan parlant de molts escenaris diferents, aquests “es treballaran de forma consensuada en el moment en què s’hagi de fer”.
Considera que davant les possibles sentències, “no té sentit desenvolupar tot el que s’ha de fer amb totes les hipòtesis possibles que no podem saber”. Opina que han de veure el text literal de la sentència per tancar una resposta que ha de ser “el màxim d’adequada i ha d’anar en la línia de desjudicialitzar definitivament el model d’escola perquè ens perjudica a l’hora de fomentar la llengua i ha de servir per millorar el model”.
“La integració lingüística demana recursos”
Per altra banda, Vila apunta que des de l’any 2000 l’arribada d’immigració es manté en xifres properes a les 100.000 persones anuals. “No ha deixat d’arribar gent, però també hi ha gent que se’n va i des del punt de vista demogràfic si en venen 100.000 i se’n van 100.000 et quedes a zero”, tot i que admet que no passa el mateix en el terreny sociolingüístic, amb persones que formen part de diferents cursos. En aquest sentit, lamenta que s’ha fet una anàlisi demogràfica i no pas demolingüística i que el Consorci va patir “un infrafinançament molt important durant molt de temps” perquè representava que si no hi anaven alumnes ja no feia falta. “La integració lingüística demana recursos i aquests recursos han d’estar sobre la taula, i per això un dels elements és fixar un llindar de 200 milions d’euros, que es fa entre tots els departaments”.
