Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024
Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024

El Congrés aprova la llei de memòria democràtica amb el ‘sí’ de Bildu, PNB i PDeCAT, l’abstenció d’ERC i el vot en contra de Junts i la CUP

|

- Publicitat -

El Congrés ha aprovat aquest dijous la llei de memòria democràtica amb el vot a favor del PSOE, Unides Podem, EH Bildu, PNB, PDeCAT i Més País i amb l’abstenció d’ERC, que reclamava un text més ambiciós. JxCat i la CUP hi han votat en contra perquè consideren la norma insuficient. PP, Vox i Cs s’han oposat frontalment a la llei. El text declara la il·legalitat del règim franquista i la nul·litat de les resolucions dels seus tribunals, però no modifica la llei d’amnistia de 1977, una de les reivindicacions dels partits independentistes que reclamaven tocar-la per poder investigar i jutjar a Espanya els crims del franquisme. La norma ha obtingut 173 vots a favor, 159 en contra i 14 abstencions.

 

Publicitat

Una altra reivindicació no atesa és que es torni la titularitat de les dependències de la comissaria de la Policia Nacional de la Via Laietana de Barcelona a la Generalitat per museïtzar l’edifici i convertir-lo en un centre de memòria. Tanmateix, arran dels acords del govern espanyol amb EH Bildu i el PDeCAT el text ha incorporat alguns elements reivindicats, com la declaració explícita de la il·legalitat dels tribunals franquistes.

 

Pel que fa a les esmenes del PDeCAT, algunes de les millores que han inclòs en el text són la incorporació de les institucions d’autogovern catalanes com a objecte de reconeixement i reparació i la consideració de víctimes de les llengües i cultures catalana, basca i gallega.

Més elements de la norma

El text conté altres elements com la creació d’un banc estatal d’ADN de víctimes de la guerra i de la dictadura, l’elaboració d’un cens de víctimes i d’un mapa de fosses o la creació d’una fiscalia especialitzada en memòria democràtica i drets humans. La norma també modifica la denominació del Valle de los Caídos a Valle de Cuelgamuros, que tindrà una resignificació que implicarà que s’hagin de traslladar les restes de Primo de Rivera, ja que no podran estar en un lloc preeminent com fins ara.

Afers pendents a la llei

La diputada d’ERC Carolina Telechea ha criticat que la norma “continua quedant-se molt lluny del que hauria de ser una reparació justa”. “Amb el que avui s’aprova, la ferida segueix sagnant”, ha dit Telechea, que ha lamentat que no s’hagi tocat la llei d’amnistia que dona “impunitat als botxins”. La diputada ha dit que l’abstenció dels republicans és un “gest d’immensa generositat” i ha avisat que els republicans estaran “vigilant de prop” l’aplicació de la norma.

 

El diputat de JxCat Josep Pagès ha dit que el seu partit “no pot avalar el relat fals” del règim del 78 i ha criticat que la norma “l’engreixa”. Pagès ha lamentat que amb la llei de memòria democràtica “no es jutjarà ningú” i “continua la impunitat”.

 

El diputat de la CUP Albert Botran ha lamentat que les víctimes “seguiran sense trobar justícia a l’estat espanyol” i que la llei té mancances en matèria d’indemnitzacions a víctimes o el retorn del patrimoni a ateneus i cooperatives. “El no manté obertes aquestes reivindicacions. No s’ha de tancar res”, ha dit Botran.

 

La diputada d’EH Bildu Bel Pozueta ha reivindicat que les esmenes d’EH Bildu “han millorat el text”, que conté “avenços” en relació amb la llei de memòria històrica de 2007, però ha admès que haurien volgut “arribar més lluny”. “Seguirem treballant per corregir-la i aconseguir nous avenços”, ha afirmat.

 

Alguns grups marxen quan parla Vox

 

Alguns grups parlamentaris, com Unides Podem, ERC o EH Bildu, han abandonat l’hemicicle durant la intervenció de Vox. El diputat ultradretà Francisco Contreras ha assegurat que Salvador Puig Antich no va ser executat per anarquista sinó “per haver matat un policia”.

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut