El Govern anunciarà l’obertura de noves delegacions i la reubicació d’algunes oficines en “les pròximes setmanes”. Així ho avança el conseller d’UE i Acció Exterior, Jaume Duch, en una entrevista a l’ACN. Un cop aprovat el pla de consolidació de les delegacions, Duch preveu entrar en la “segona fase” d’una “certa expansió”. A part de la nova delegació a la Xina, hi haurà altres “possibles noves obertures” i “algunes reubicacions”. “No es tracta de tancar, però pot passar que alguna oficina es reubiqui”, per exemple aquelles que cobreixen més d’un país, apunta. En l’últim any com a conseller assegura haver donat “solidesa” a les delegacions i reivindica que Catalunya ara té “més credibilitat” i “visibilitat” amb l’executiu de Salvador Illa.
“Nosaltres anem amb missatges constructius, que s’entenen més fàcilment i, sobretot, perquè toquem temes que preocupen a tothom, no els temes que només ens preocupen a nosaltres”, defensa Duch preguntat per les portes que s’han reobert a moltes capitals i institucions europees amb la caiguda dels governs independentistes.
L’exresponsable de comunicació del Parlament Europeu i ara cap del departament d’UE i Acció Exterior a la Generalitat remarca que en l’últim any han fet “molta feina” per “tornar a posar en marxa” relacions “una mica estancades” i per abordar amb organismes internacionals qüestions comercials, de competitivitat empresarial, política energètica o “fins i tot política de seguretat”. “Són les qüestions amb les quals jo crec que és més fàcil trobar interlocutors interessats a treballar en comú”, conclou.
Delegacions a l’exterior
Actualment, el Govern té 21 delegacions arreu del món: Brussel·les, París, Berlín, Roma, Londres, Lisboa, Estocolm, Viena, Ginebra, Zagreb, Andorra, Washington, Mèxic, Bogotà, Rio de Janeiro, Buenos Aires, Tunis, Dakar, Johannesburg, Seül i Tòquio.
Algunes d’aquestes, com la de Zagreb, que cobreix el sud-est d’Europa, o la de Tunísia, que cobreix el Nord d’Àfrica, representen l’executiu català a diversos països.
Segons avança Duch a l’ACN, el Govern es planteja canviar la seu d’algunes oficines que cobreixen diversos països. També s’anunciaran noves obertures a part de la nova delegació a la Xina, que encara n’estan estudiant la ubicació.
Preguntat per les crítiques de Junts al viatge del president Illa a la Xina per les vulneracions de drets humans contra les minories del país, Duch ha defensat que va ser una visita per “obrir mercats” i una relació comercial “més sòlida” amb Pequín en un moment convuls per la “política d’aranzels més agressius per part dels Estats Units”. “Això no vol dir que el Govern estigui donant el seu suport al model polític” del país, assegura el conseller, tot afegint: “No fem res més que el que fa la resta del món, és important que Catalunya no perdi pas”.
Si bé voldrien tenir pressupostos pel 2026, Duch assegura que el seu departament està “preparat” per dur a terme una “certa ampliació i reubicació del mapa de les delegacions” sense nous pressupostos. Així i tot, els terminis i la velocitat d’implementació d’aquest pla d’expansió s’hauran “d’adaptar” a la “realitat pressupostària”, admet.
Oficialitat del català
De cara al pròxim curs polític, la seva conselleria seguirà molt pendent de les negociacions sobre l’oficialitat del català. Fa gairebé dos anys que el govern espanyol va demanar al Consell de la UE la incorporació del català, el gallec i l’eusquera a la llista de llengües oficials de la UE, però hi ha diversos països, entre ells Alemanya i Itàlia, que per ara s’oposen a la proposta.
Duch nega que la petició estigui “encallada” a la taula dels ministres, i reivindica la feina del ministre José Manuel Albares per convèncer els seus homòlegs. “Va avançant a poc a poc, però va avançant”, afirma el conseller. Segons ell, les decisions que es prenen per unanimitat a la UE, com és el cas, s’aconsegueixen “picant pedra” i “amb molta pedagogia”.
Preguntat pels intents del PP de bloquejar la proposta a Brussel·les, Duch avisa que la “tàctica a curt termini” d’intentar “polititzar” i “posar bastons a les rodes” a l’oficialitat del català “al final se’ls tirarà a sobre”.
Fons regionals
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha presentat una proposta de macropressupost per al 2028-2036 que preocupa a les regions europees pel risc d’una recentralització dels fons europeus cap als estats. “Pot haver-hi molts canvis, i canvis importants, entre la proposta que fa la Comissió i el resultat de la negociació amb tots els estats i el Parlament Europeu”, pronostica Duch.
Per això, Duch assegura que el Govern serà “molt present” a Brussel·les per aconseguir que el marc financer plurianual de la UE estigui en línia amb els interessos de Catalunya: “És una feina que ens ocuparà durant un any i mig i que espero que tingui un resultat positiu”.
De cara a aquesta negociació clau a la capital europea, Duch destaca tres prioritats de l’executiu català: un pressupost de la UE més gran, garantir els fons agrícoles i de cohesió, i que el Govern tingui “veu” en la gestió dels fons.
En primer lloc, Duch preferiria que l’augment pressupostari s’assolís amb el compromís dels estats (un 1% del producte interior brut de la UE) en comptes de recórrer a la “via extraordinària” del deute conjunt, com es va fer durant la pandèmia. “(Per la via ordinària) sabríem ja exactament de quants diners disparament i per a què”, explica. Sigui com sigui, defensa incrementar el pressupost de la UE pel 2028-2036.
Un cop garantits els nous recursos, el conseller d’UE i Acció Exterior veu necessari aclarir com es faran “compatibles” les noves prioritats de la UE -defensa, canvi climàtic, energia, sector digital- amb les prioritats “clàssiques”, com per exemple la política agrícola o la política de cohesió.
Per últim, Duch defensa que el Govern tingui “la seva veu” inclús “d’una manera més clara” en els fons que “s’hagin d’aplicar de manera directa o indirecta” a Catalunya.
