Catalunya, víctima d’un espoli fiscal que ens asfixia: calen 53.800 milions d’euros en infraestructures fins al 2043 o morirem ofegats

Les cambres de comerç ho han dit clar i net: Catalunya necessita un pla de xoc urgent de 53.800 milions d’euros en infraestructures fins al 2043 per no quedar definitivament fora de joc. I no és cap exageració ni cap desig independentista: és un estudi rigorós que posa números a la sang que ens xuclen cada any des de Madrid. Només en els pròxims quatre anys ja calen 14.500 milions per posar en marxa les actuacions prioritàries. Sense aquests diners, l’aeroport del Prat no podrà ampliar-se, la xarxa ferroviària de Tarragona seguirà obsoleta i l’ample internacional entre Mollet i Portbou continuarà sent una promesa buida de fa dècades. Projectes que qualsevol país normal hauria executat fa anys, però que aquí es podreixen perquè els nostres impostos se’n van cap al sud mentre nosaltres rebem les engrunes.
El president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu, ha posat el dit a la nafra: ha anunciat la creació d’un Observatori d’Infraestructures per vigilar que no ens tornin a enganyar i ha reclamat un “gran pacte de país”. Un pacte, sí, però davant d’un espoli fiscal que no para: paguem més del que ens correspon, ens retornen menys del que necessitem i després ens acusen de queixar-nos. Això no és una “qüestió d’inversions pendents”. Això és robatori institucionalitzat. Mentre Catalunya aporta més del que li toca al pressupost estatal, les infraestructures que ens han de fer competitius es queden en paper mullat. 53.800 milions són la factura de dècades d’espoli. O els posem sobre la taula ara mateix o acceptem que ens condemnen a ser la perifèria pobra d’un estat que ens tracta com a vaca lletera.
La Cambra ho ha dit. L’Observatori ho vigilarà. Ara només falta que els polítics catalans tinguin pebrots per dir-ho amb aquesta claredat a Madrid: o inversions o independència. Perquè sense infraestructures no hi ha futur, i sense futur només queda espoli.