La Comissió Europea diu que està “preparada” per fer front a les noves amenaces aranzelàries del president dels Estats Units, Donald Trump, i assegura que farà “tot el necessari” per protegir els interessos econòmics de la UE. “Hem d’estar preparats per actuar si és necessari”, ha assenyalat en una roda de premsa aquest dilluns el portaveu de l’executiu comunitari, Olof Gill, després que Trump amenacés vuit països europeus -sis dins la UE- amb aranzels addicionals per defensar la sobirania territorial de Groenlàndia. Entre els instruments sobre la taula, Brussel·les ha informat que el paquet de contramesures aranzelàries per 93.000 milions aprovat el juliol passat podria entrar en vigor a partir del 7 de febrer.
Les contramesures aranzelàries formen part d’un paquet aprovat el juliol passat i que va comptar amb el vistiplau de tots els estats membres, a excepció d’Hongria. El paquet cobria múltiples productes estatunidencs i era un instrument que Brussel·les va posar sobre la taula en cas que les negociacions comercials amb els Estats Units fracassessin. La mesura fusionava els paquets que la Comissió Europea havia plantejat per donar resposta als aranzels de Trump contra l’acer i l’alumini europeus i als mal anomenats “aranzels recíprocs” anunciar el Dia de l’Alliberament.
Després de donar llum verda a la proposta, Brussel·les va optar per congelar-la, davant les negociacions amb l’administració nord-americana per assolir un acord comercial. Segons ha informat aquest dilluns el portaveu de la Comissió, la mesura podria entrar en vigor de forma automàtica aquest pròxim mes de febrer. “Si la Comissió, juntament amb els estats membres, no adopta mesures per estendre la suspensió, les contramesures entraren en vigor el 7 de febrer”, ha assegurat.
En aquest sentit, Gill també ha apuntat que no s’ha pres cap decisió i que els representants dels diferents estats membres mantindran converses aquesta setmana sobre com actuar. Dins aquestes converses també s’inclou la cimera extraordinària que se celebrarà aquest dijous per, precisament, discutir la resposta de la UE davant les amenaces de Trump sobre Groenlàndia.
Mecanisme anticoerció
Un altre dels instruments sobre la taula és l’aplicació del mecanisme anticoerció, una eina que va entrar en vigor l’any 2023 per contrarestar la pressió comercial de països tercers sobre un o diversos estats de la UE per interferir sobre la seva sobirania. Aquesta mesura mai s’ha aplicat, tot o que el president francès, Emmanuel Macron, va sol·licitar aquest cap de setmana posar-lo en pràctica per fer front a les amenaces dels EUA. Sobre aquesta possibilitat, la Comissió Europea ha evitat concrecions i s’ha limitat a dir que tots els instruments de resposta “són damunt la taula”.
Per ara, la postura de l’executiu comunitari -detallada pel seu portaveu- passa per adoptar una actitud “moderada” a través d’un lideratge “responsable” per “desescalar” la situació. “La nostra prioritat és abordar els problemes que els Estats Units han creat, en comptes de posar sobre la taula els nostres instruments de defensa comercial”, ha remarcat.
“Podem veure clarament com un lideratge responsable i madur en l’escena mundial està donant els seus fruits pel que fa a l’agenda comercial”, ha afegit Gill, posant en relleu l’acord comercial del Mercosur signat aquest dissabte passat o l’acord comercial que la UE negocia amb l’Índia per “diversificar” les seves associacions econòmiques.
