L’advocat Gonzalo Boye considera que “la desmobilització psicològica de l’independentisme” dificulta l’ús del Grup Objectivament Identificable de Persones (GOIP) en les causes judicials catalanes que hi ha obertes. Es tracta d’un concepte que va fer servir per primera vegada el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en la resolució de les euroordres a independentistes. En una conferència a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), el magistrat Guillem Soler ha afegit que aquesta eina és “un paraigua” que permet incloure casos de ‘lawfare’, minoria nacional i dret penal enemic. Malgrat tot, Boye insisteix que “les eines hi són però no es poden fer servir” per la desmobilització.
Gonzalo Boye ha assistit aquest divendres a la Universitat Catalana d’Estiu en una conferència conjunta amb el magistrat Guillem Soler i moderada per l’expresident de la Generalitat, Quim Torra. En l’acte, Boye ha recordat com el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va aplicar per primera vegada el concepte de Grup Objectivament Identificable de Persones (GOIP) al moviment independentista.
Per a l’advocat es tracta “d’un dels èxits” de la resolució judicial sobre les euroordres a líders independentistes. Boye recorda que el dret a l’autodeterminació és un dret “inherent” internacional. Però en aquest cas, calia adaptar la causa judicial al dret europeu, que “és força diferent” a l’internacional pel seu vessant” confederatiu” entre els estats europeus.
Malgrat tot, celebra que els tribunals reconeguessin que hi havia un GOIP i ara, aposta per estendre-ho a totes les causes obertes. Malgrat tot, Boye creu que la desmobilització del moviment independentista dificulta fer servir el concepte. Assegura que malgrat ser un terme que prové de l’àmbit penal, s’ha d’aplicar a a tot arreu. “És com una clau anglesa, serveix per a tot”, afirma l’advocat. Boye reafirma que “les eines hi són però la desmobilització psicològica no els permet fer-les servir”.
El magistrat Guillem Soler ha apuntat que el concepte de GOIP permet crear “un paraigua” per a totes les “anomalies jurídiques” que succeeixen a Catalunya. En aquest sentit, Soler considera que el GOIP engloba casos de ‘lawfare’, minoria nacional i dret penal enemic. “És l’eina perfecta per englobar tota l’heterogeneïtat de causes obertes”, afegeix el magistrat català. A més, assegura que cal desvincular-se del terme de minoria nacional perquè pels tribunals europeus s’ha convertit en un “concepte pejoratiu” que es vincula al nazisme o el conflicte dels Balcans. “No hem de renunciar-hi, però tampoc cal fer-ne bandera”, remarca Guillem Soler.
Per altra banda, Boye recorda que l’aplicació del GOIP no té “restricció geogràfica” i això permet que es faci servir per a qualsevol persona que es declari independentista català, independentment d’on visqui. “Una persona pot estar a Madrid i formar part del GOIP català”, explicava l’advocat.
Per últim, el magistrat Guillem Soler ha advertit que no recomana “estendre en massa” el concepte perquè sempre “cal que hi hagi una discriminació al·legada al darrere”.
