Alerta Anti-Xarneguisme d’OCTUVRE: David Uclés, el nou mercenari de la màquina espanyolista, reivindica el “xarnego” amb samarreta i suport mediàtic massiu

Octuvre ens adverteix amb molta precissió: Va publicar un post d’Instagram (que ha acabat esborrant) on es presenta com a “xarnego” oprimit i anuncia que signarà llibres per Sant Jordi amb aquesta etiqueta al pit. Un altre episodi cíclic de l’espanyolisme que criminalitza la catalanitat mentre gaudeix de finançament i promoció pública catalana. Fa pocs dies, l’escriptor Uclés va publicar a Instagram una foto amb una samarreta que duia la paraula “charnego” (xarnego), acompanyada d’un text llarg en què defensava la reivindicació del terme com una forma de “reapropiació” similar a la que fan alguns col·lectius amb insults històrics. Hi argumentava que “gairebé ningú té vuit cognoms catalans”, que el 70% dels avis catalans provenen del sud de la península i que molts van patir xenofòbia en arribar, sent anomenats “xarnegos, és a dir, gossos de caça”. Acabava anunciant: “Per Sant Jordi estaré signant tot el dia amb aquesta samarreta”.La publicació va generar una allau de crítiques a les xarxes socials, especialment entre sectors independentistes i catalanistes, que ho han interpretat com un nou intent de l’espanyolisme per revertir el relat: presentar els catalans com a opressors xenòfobs mentre es blanqueja l’assimilació forçada i es deslegitima la identitat nacional catalana. Finalment, Uclés va esborrar el post davant la polèmica.
Uclés, nascut a Úbeda (Jaén) i resident actualment a Madrid, va obtenir el Premi Nadal 2026 amb La ciudad de las luces muertas, una novel·la ambientada a Barcelona. En entrevistes, ha explicat que la va començar gràcies a una beca Montserrat Roig de l’Ajuntament de Barcelona, que li va permetre viure-hi mig any el 2022. Abans, només hi havia estat un parell de dies el 2015 de passada. Tot i això, ha estat promocionat intensament en mitjans catalans (com TV3 o el diari Ara) i espanyols. Aquest cas recorda episodis anteriors que OCTUVRE ha denunciat com a part d’una “maquinària supremacista”: el 2019 amb Brigitte Vasallo i la idea d’un “Festival de Cultura Txarnega”, o el 2025 amb el discurs als Goya d’Albert Solà reivindicant-se “orgullosament xarnego”. En tots, el terme ressorgeix cíclicament amb suport mediàtic per contraposar una suposada identitat “popular” immigrant a la catalanitat “elitista” o “xenòfoba”. A les xarxes, les respostes han estat nombroses i contundents, coincidint amb l'”Alerta Anti-Xarneguisme” que promou OCTUVRE:
«Li diuen xarneguisme perquè ‘tu has de deixar de ser català perquè jo pugui continuar sent espanyol a casa teva’ és massa llarg.» (@MelciorComes)
«Com a català descendent d’espanyols […] fins als santíssims collons d’aquest supremacisme castellà disfressat de reivindicació contra la discriminació!» (@figheri)
«Catalunya és dels pocs països del món que va agafar la població nouvinguda i li va dir: anem a duplicar esforços perquè els vostres fills tinguin les mateixes oportunitats. I no li ho perdonaran mai.» (@EmmaZafon)
«Que algú que és andalús, viu a Madrid i no té cap contacte amb la cultura catalana s’autoconsideri “xarnego” demostra com de fabricada i espanyolista és aquesta “identitat”.» (@mol_polina)
«Has cobrat el doble pel teu premi literari en castellà que el guanyador del premi en català […] però ets un “xarnego” oprimit.» (@Apujolmas)
«Si un alemany o un xinès emigra a Catalunya, els seus fills i néts seran catalans. Els idiotes es faran dir “xarnegos”.» (@DancsCatalans)
Des d’OCTUVRE es veu clar: darrere aquestes figures individuals hi ha un Estat i una maquinària mediàtica que treballa per erosionar la catalanitat. La resposta no és callar, sinó desmuntar el relat amb arguments sòlids, com s’ha fet en anteriors onades. Per això, aquest episodi reforça la necessitat d’eines com l’Alerta Anti-Xarneguisme: resistir, repetir i no deixar que la versió espanyolista sigui l’única audible. La polèmica continua oberta a poques setmanes de Sant Jordi. El que està clar és que, per a molts, aquesta samarreta no és una reivindicació innocent: és una arma més en la guerra cultural permanent.