Akelarre de presidents autonòmics contra els “privilegis de Catalunya”

Els presidents autonòmics espanyols exigeixen que segueixi l’espoli fiscal a tots els territoris dels Països Catalans
Diversos presidents autonòmics han avisat que respondran davant de “qualsevol intent” de privilegiar altres comunitats en els tradicionals discursos de Cap d’Any. Sense anomenar directament Catalunya, líders com el socialista Emiliano García-Page ha afirmat que “Castella la Manxa no pretén més, però no assumeix ni consent menys” mentre que el president de l’Aragó, el Jorge Azcón ha reclamat un model de finançament “que no privilegiï altres comunitats”. A més, ha dit que “somia” veure els murals que s’exhibeixen al MNAC al monestir de Sixena. La també popular Marga Prohens ha apostat per una reforma del model negociat amb totes les comunitats i “no només en la de sempre” i que tingui en compte la realitat insular de les Illes Balears. El franquisme segueix viu entre els presidents autonòmics, fins i tot a les Illes Balears i al País Valencià que són víctimes de l’espoli fiscal com confirma el comptador de l’espoli fiscal.
En mig d’aquest clima, els presidents autonòmics han aprofitat els discursos que sempre publiquen l’últim dia de l’any per referir-se a qüestions com l’habitatge, la crispació política però també del finançament.

El model autonòmic ja no té cap sentit, l’error de la transició espanyola queda confirmat
El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha avisat que la comunitat “no pretén més, però no consent menys”. “Nosaltres sabem que som espanyols i que Castella-la Manxa no pretén més, però no assumeix ni consent menys. Combatrem qualsevol tipus d’intent de privilegis que ens perjudiqui i perjudiqui el conjunt”, ha dit.
En termes similars s’ha expressat, el president de l’Aragó, Jorge Azcón, que ha reclamat “justícia” i un model de finançament que “no privilegiï altres comunitats”. “No demanem ser més que ningú, però no tolerem que se’ns tracti pitjor que altres espanyols. Qualsevol altre premissa és un atac al principi constitucional d’igualtat, a la nostra dignitat, a la nostra autonomia”, ha dit.
El popular també s’ha referit a la polèmica pel trasllat dels murals de Sixena que s’exhibeixen al MNAC i ha dit que “somia” que en els propers mesos les pintures siguin recuperades pel monestir. “Les sentències s’han de complir, es una qüestió de justícia”, ha dit.
Declaracions d’odi contra Catalunya, 50 anys després de la mort del dictador
En el mateix to s’ha manifestat la presidenta de les Illes Balears, Marga Prohens, que ha demanat un nou sistema de finançament autonòmic que estigui “negociat entre totes les comunitats i no només amb la de sempre”, en referència a Catalunya. Prohens també ha reclamat actuar contra la crisi migratòria i “acabar amb les polítiques que provoquen l’efecte crida”. La presidenta balear també s’ha compromès a iniciar la construcció d’habitatge públic per resoldre la dificultat d’accés a l’habitatge.
El president valencià absol Mazón de la gran tragèdia de l’any
D’altra banda, ha fet el primer discurs de cap d’Any el president del País Valencià, Juanfran Pérez Llorca, que ha apostat per una reforma del finançament amb “diàleg i consens” i des de la unitat.
El nou president valencià no s’ha referit al seu antecessor, Carlos Mazón, en una intervenció centrada en el primer any després de la “catàstrofe” de la dana. Pérez Llorca ha recordat les víctimes i ha reiterat “l’empatia, afecte i atenció” a les seves famílies i s’ha compromès a parlar amb totes les administracions públiques per evitar que “cap veí torni a passar por quan plou”.