1.795.206 ciutadans bascos estan cridats a les urnes aquest diumenge. Uns comicis en què PNB i Bildu pugnen per la primera posició i on el PSE aspira a un resultat òptim que li permeti tornar a ser present en un govern de coalició. La campanya va arribar al seu final divendres marcada (de nou) per l’espectre d’ETA per la polèmica que va generar el fet que el candidat de Bildu, Pello Otxandiano, evités qualificar-la de grup “terrorista” en una entrevista. També per l’episodi que va patir el candidat del PNB, Imanol Pradales, atacat amb gas pebre després d’un míting. Malgrat l’esprint final, els discursos i els debats s’han centrat majoritàriament en les polítiques socials i les receptes econòmiques dels partits, lluny de la crispació.
Les enquestes auguren un frec a frec entre Bildu i el PNB en uns comicis en què tots dos partits estrenen candidat a la lehendakaritza. La formació abertzale ha anat guanyant posicions en els últims mesos i el CIS preelectoral del passat 10 d’abril pronosticava per primera vegada una victòria de Bildu amb entre el 34,2% i el 35,1% dels vots. Per darrere seu, un PNB a la baixa amb entre el 32,6% i el 33,5%.
El PSE aspira a mantenir-se com a tercera força amb possibilitat de tenir la clau del govern basc. El seu candidat, Eneko Andueza, ha assegurat durant la campanya que no contempla un acord amb Bildu. Si es compleixen els pronòstics del CIS registrarà un lleuger augment i es farà amb entre el 13,3% i el 14,1% de les paperetes. Andueza, tindria així la possibilitat de revalidar l’acord de govern amb el PNB i assegurar de retruc el suport d’aquesta formació a la governabilitat a Espanya.
Per darrere, el PP, que treballa per mantenir els resultats de les últimes eleccions en què va anar en coalició amb Ciutadans, i que segons el CIS pot obtenir entre un 6,7 i un 7% dels vots. La divisió entre Sumar i Podem castigaria la formació de Yolanda Díaz, que si entra al Parlament ho faria per la mínima. Els dos partits es quedarien al llindar del 3% dels vots. Pitjor ho té Vox, que aspira a mantenir el seu únic escó amb entre el 2,7% i el 3% de les paperetes.
Divendres va acabar una campanya que ha estat marcada per les propostes en constructiu i que només va girar al tram final, quan –en una entrevista a la Cadena Ser- Pello Otxandiano va dubtar a l’hora de qualificar ETA com a grup “terrorista” i va preferir dir que havia estat un “grup armat”. Dos dies després, en el penúltim dia de la campanya, va demanar perdó per “ferir la sensibilitat de les víctimes”.
Mentrestant, però, Otxandiano ha rebut les crítiques de la resta de formacions. En especial del PNB, que el va rebatre afirmant –en paraules del lehendakari Íñigo Urkulu, que ETA va ser “terrorisme” i va causar “un dany injust a milers de víctimes i a la societat basca”.
També el PSE i fins i tot el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que va considerar “insuficients” les disculpes del candidat de Bildu, mentre que el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, aprofitava per reptar Sánchez a no pactar amb els “hereus” d’ETA.
Les eleccions seran només l’avantsala d’uns acords preelectorals en què el PNB i el PSE buscaran revalidar el govern. Tenen a favor que a diferència d’altres llocs, la llei electoral basca preveu una segona volta de la investidura en què és elegit el candidat que aconsegueix més vots, sense possibilitat que existeixi una majoria de bloqueig, independentment del fet que els detractors sumin majoria al Parlament.
