El projecte proposat per Nebrera es basa en dos punts essencials. Com Reagrupament -formació a què va rebutjar associar-se-, advoca per una regeneració política que canviï el sistema electoral, el finançament dels partits i la manera com s’atorguen les subvencions, per tal que ‘la llibertat sigui el centre de les nostres vides: minimització de l’Estat, potenciació de la societat…’ Exemplificant-ho gràficament, Nebrera aspira a què ‘ningú se senti lligat a la política perquè en depengui si pot pagar la hipoteca o no’.
D’altra banda, es veu amb ànims de bastir ‘un projecte polític per a Catalunya que regenerarà Espanya’. Considera que ‘és possible’ l’entesa entre Catalunya i Espanya i creu que ‘no podem adquirir cap tipus de compromís si no som capaços de recuperar la complicitat entre els pobles d’Espanya. La complicitat territorial és possible’.
Tot amb tot, reconeix que cal replantejar de bell nou el debat entre els dos territoris, fent especial èmfasi en què ‘solidaritat no és caritat, perquè té límits temporals, quantitatius… És necessària una solidaritat ben entesa.’
‘Revolució de les consciències’
Apunta també que tot aquest canvi de paradigma ‘no es podrà fer des de dins’. És per això que ha proposat als assistents -joves engominats, gent gran, executius, àvies enjoiades…, però també joves amb motxilles del Decathlon, adults amb jersei…- un nou Pacte del Majestic, ‘perquè aportin una part del seu temps, les seves energies, també els seus diners, per tirar endavant un nou projecte polític’.
Nebrera els ha exhortat a què prenguessin part ‘d’allò que, d’aquí a 30 anys, es dirà que va ser una segona transició’, que siguin els abanderats d’una ‘revolució de les consciències’.
‘Hem de fer un nou pas, diferent, alternatiu a la política viscuda fins ara. M’agradaria que el poguéssim donar junts, perquè ha caducat una manera de fer política’, ha conclòs.
Segona reunió al febrer
Tot i l’eufòria, també ha emplaçat els seus seguidors a una segona reunió d’aquí a tres mesos, quan tots plegats valoraran si han sigut capaços de bastir un programa polític i ‘d’escapmpar la bona nova pel territori’. Si ho han aconseguit, està convençuda que el projecte tirarà endavant.
