ACN Barcelona.-Valentín Roma ha demanat temps aquest dimecres per “consolidar” les línies que ha implementat a La Virreina Centre de la Imatge els últims quatre anys. El director vol fer un “salt qualitatiu d’impacte públic” per tutejar-se amb centres d’art de la seva dimensió a l’Estat. Autors “heterodoxos”, molts d’ells desconeguts, seguiran poblant les exposicions durant el seu segon mandat al ritme “frenètic” d’11 mostres l’any. Fotografia, cinema expandit, cos trans i discurs post-colonial tornaran a ser-ne protagonistes, amb més fons per a produccions inèdites i encàrrecs curatorials. La Virreina estrenarà aviat mostres de Patricia Dauder, Marcelo Expósito i Andreas M. Kaufmann, i l’exposició ‘La petjada del nyandú (o com transformem el silencis).
En la seva segona etapa com a director del centre després de guanyar un concurs públic per quatre anys més, Valentín Roma vol mantenir el mateix esperit. El director ha presentat aquest dimecres un extens programa expositiu, de programes públics i línies d’investigació pels quals comptarà –enguany- amb un pressupost de 939.000 euros, 455.000 destinats exclusivament a exposicions. Roma vol seguir el ritme –que ha reconegut “frenètic”- d’onze mostres anuals, i de fet des d’ara fins al juliol ja se n’estrenaran quatre. El seu repte és també consolidar la xifra d’entre 90.000 i 100.000 visitants anuals, un 40% dels quals són locals. “Emocionat” i “il·lusionat”, el director ha reconegut que els primers quatre anys se li han fet curts, i per això es va presentar al concurs. Davant la nova etapa, Roma ha defensat que Barcelona necessita equipaments com La Virreina (“mitjà, interlocutat, amb participació col·lectiva”), però ha defensat que cal fer “un salt qualitatiu d’impacte públic” que li doni una dimensió i reconeixement més enllà de l’àmbit municipal. Fins al 2025 ha programat 52 exposicions vinculades als relats “divergents” de la fotografia, el cinema expandit, les “gramàtiques decolonials”, els cossos no normatius, capitalisme i treball immaterial, plaça pública, ciutat i arquitectura, entre altres. Roma ha assumit que un dels trets d’identitat que ha imprès al centre és el ser espai per a autors “deficientment exhibitis”. En altres paraules, dels “heterodoxes de l’heterodòxia”. “Sovint ve gent que em diu que no coneixia aquest autor, i crec que per nosaltres això és molt important”, ha reflexionat. No obstant això, no tots seran desconeguts del gran públic, i destaquen noms com Joan Fontcuberta (amb un projecte inèdit), Miralda, Oriol Vilapuig, o els fotògrafs italians Carla Cerati i Guido Guidi (mai presentats a l’Estat).Produccions inèdites i comissariats externsUn dels nous accents que prendrà La Virreina és la implementació d’una línia d’ajuts anuals (65.000 euros) en produccions inèdits d’artistes catalans, 25.000 euros més en encàrrecs curatorials i 60.000 en investigacions dirigides individualment i col·lectiva. Es vol així interpel·lar l’escena artística catalana i alhora obrir l’equipament a més mirades. Alguns dels artistes que treballaran sota aquestes línies inauguraran exposició la setmana vinent: Patricia Dauder, Marcelo Expósito i Andras M. Kaufman. Més endavant està previst que hi participin també Adrià Julià, Oriol Vilapuig, Èlia Llach, Art Larsson, Sonia Abella, Mar Arza, Antonoi Gagliano i Vicens Vacca, entre altres. En l’àmbit de les anomenades ‘gramàtiques decolonials’, destaca la mostra ‘Mamma Àfrica, Papá Marx’ i ‘El futuro ya fue: Antifuturismo Cimarrón’, aquesta última protagonitzada per 20 dones artistes. Lartista de Costa de Marfil Frédéric Bruly Bouabré també tindrà una exposició. L’eix dedicat al cinema expandit (amb mostres recents com la que s’ha dedicat al cineasta Jo Sol), tindrà continuïtat amb projectes de creadors internacionals com Pedro Costa, Stan Douglas i Ulrike Ötinger, entre altres. Les exhibicions col·lectives també formen part del programa de Roma, per exemple, amb el projecte ‘Biennal 2064’, una sàtira sobre “la biennalització de l’art” comissariada per Roc Alabat, Jorge Luis Marzo i Fito Rodríguez. Pel que fa a l’àmbit de treball sobre la construcció de la ciutat i l’arquitectura, hi haurà l’exposició que recull el projecte del museu Munch d’Oslo, concebut per l’estudi de Juan Herreros. També la mostra ‘La ciutat en disputa. Experiments sobre l’habitatge al sud d’Espanya (1956-1976), comissariada per María García Ruiz i Moisés Puente.
