ACN Barcelona.-La conselleria de Cultura ha posat en marxa el projecte #català947, una eina que recull la informació sociolingüística dels 947 municipis de Catalunya. El projecte ofereix un informe detallat amb la situació de la llengua catalana a nivell local, els aspectes demogràfics i socioeconòmics i dades de l’àmbit territorial a què pertany. La informació s’actualitzarà de manera periòdica. #català947 vol mostrar que la realitat de Catalunya és “diferenciada territorialment”, una particularitat que “ha de ser coneguda” per segmentar les polítiques lingüístiques. Municipis com l’Hospitalet de Llobregat o Barcelona són per ara els que tenen informes més complets, però l’objectiu és aconseguir-ho també per a la resta de municipis.
Cada informe local conté una introducció, la situació demogràfica (amb l’evolució i la procedència de la població), l’anàlisi dels coneixements de català, l’anàlisi dels usos lingüístics i la situació de l’aprenentatge a la localitat, incloent-hi les dades relatives a l’alumnat del Consorci per a la Normalització Lingüística, el Parla.cat i el Voluntariat per la llengua. També s’ofereixen totes les dades que han permès l’elaboració de l’informe i la descripció dels algoritmes per a la conversió de dades en text descriptiu. En total, més de 22.000 pàgines d’informació.El projecte #català947 també vol reforçar la trajectòria de consens entre el Govern i els ens locals des de la restauració de la Generalitat de Catalunya i les corporacions democràtiques que té el màxim exponent en el Consorci per a la Normalització Lingüística amb un mapa de 147 punts d’atenció arreu del territori i del qual aquest informe també inclou dades.Durant la roda de premsa de presentació de #català947, la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha posat en valor el treball “de col·laboració” amb el món local per compartir els reptes lingüístics de la llengua catalana amb accions per “posar-hi el focus”.Alhora, ha destacat el fet d’haver posat “ciència, rigor i honestedat” en una eina que ha de permetre fer polítiques més adequades i prendre les “millors decisions”. “La diagnosi ens comportarà que puguem fomentar més l’ús de la llengua i focalitzar els dèficits per aplicar-hi polítiques”, ha reblat Ponsa. Entre els reptes de futur que dibuixa el projecte, segons la directora de Política Lingüística, Ester Franquesa, hi ha una franja de la població “molt petita” que no l’entén el català i que gràcies a l’eina “es pot veure més focalitzat”. Amb tot, el dèficit “més gran” és el de prop d’un 20% de població a Catalunya que no el sap parlar. “Els hem d’oferir instruments per enfortir el nivell d’ús de la llengua perquè sigui més intens i generalitzat”, ha precisat Franquesa.
