Dilluns, 27 de juny de 2022 - Edició 1432
La República

Una enquesta mostra que els barcelonins són cada vegada més feministes, però també més descreguts i individualistes

ACN Barcelona – Més feministes, oberts a la diversitat, però també més descreguts i individualistes. Així són els barcelonins segons l’Enquesta de Valors Socials 2021, que mostra els canvis en […]

Agències 22/05/2022

ACN Barcelona – Més feministes, oberts a la diversitat, però també més descreguts i individualistes. Així són els barcelonins segons l’Enquesta de Valors Socials 2021, que mostra els canvis en les opinions dels ciutadans des de fa prop de 25 anys. L’enquesta confirma un suport creixent al feminisme i millora la percepció de la immigració. La majoria de barcelonins se situa a l’esquerra de l’espectre polític però cada cop estan més allunyats de la política, dels partits i de les institucions. Els moviments de defensa dels animals són els que reben més suport, per sobre dels ecologistes i pacifistes. La família, el desenvolupament personal, els estudis i els amics són, per aquest ordre, els aspectes més importants de la vida dels barcelonins.

La setena edició de l’enquesta, presentada aquesta setmana per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Oficina Municipal de Dades (OMD), indica que la política i la religió perden entitat en el sistema de valors dels barcelonins: són molt importants per al 21,3% i el 9%, respectivament.

La cap del Departament d’Estudis d’Opinió de l’OMD, Marta Isaach, assenyala que la política i la religió “perden pes a marxes forçades en totes les edicions de l’enquesta”. També destaca un “replegament cap a l’esfera privada de la vida” i que la pandèmia de la covid-19 ha augmentat aquesta tendència i ha accentuat la satisfacció en aspectes com la família i els amics, però també la feina i la situació econòmica.

La laïcització de la societat barcelonina creix i la majoria (55%) es declara no creient. El 7% és catòlic practicant i el 26,5%, catòlic no practicant. El 10,8% professa altres religions.

La satisfacció amb la pròpia vida creix de manera important en les darreres dècades i rep un 7,9 de nota mitjana, una nota alta que sorprèn als responsables de l’enquesta. En la primera edició era d’un 7,3.  

El treball de camp de l’enquesta es va fer entre el 18 de novembre i el 23 de desembre del 2021, amb entrevistes presencials a 1.500 barcelonines d’entre 16 i 75 anys. La primera enquesta va tenir lloc el 1998. L’anterior edició es va fer el 2018, de manera que l’estudi permet copsar l’impacte de la pandèmia en el pensament dels barcelonines davant dels aspectes, tant en l’àmbit privat com col·lectiu, de la vida. 

<strong>Llibertat i igualtat, els valors més reconeguts</strong>

L’atur, l’exclusió i la desigualtat es consoliden com els principals problemes socials per als barcelonins, amb un 27% de les respostes. La defensa de la igualtat com a valor motor creix fins a situar-se al mateix nivell que la llibertat. Per a tres de cada quatre enquestats la llibertat i la igualtat són els valors motors més reconeguts, per sobre de la seguretat i la privacitat.

Hi ha una sanció unànime contra la violència, la guerra o el càstig físic als infants. Alhora, la majoria dels enquestats creu que viu en una societat violenta. Per contra, el rebuig a la pena de mort minva del 70% al 65%, tot i mantenir-se majoritari. 

<strong>La majoria veu que les dones pateixen desigualtats </strong>

L’enquesta mostra un creixent suport al moviment feminista (56% el 2014; 70% el 2018 i 72% el 2021) acompanyat d’una presa de consciència progressiva respecte a les situacions de discriminació que pateixen les dones. Tres de cada quatre enquestats manifesta que les possibilitats d’èxit professional d’una dona no són les mateixes d’un home i que les feines de la llar i de les cures no estan repartides equitativament entre homes i dones. 

La percepció de la immigració millora. El 5,9% -xifra menor que el 2018- manté que la immigració té un impacte negatiu, mentre que vuit de cada deu creuen que les persones migrades contribueixen al desenvolupament econòmic i set de cada deu pensen que ajudaran a pagar les pensions del futur. Ara bé, una quarta part opina que les persones migrades resten recursos dels serveis públics.

“Els valors són clarament progressistes, inclusius, tolerants, de respecte a la diversitat cultural, de suport al feminisme i d’apostar per una igualtat real entre homes i dones. Però quan preguntem per la participació social, els barcelonins són més cauts”, contraposa el tinent d’alcaldia responsable de l’Oficina Municipal de Dades, Jordi Martí. “Dona la idea d’una societat amb uns valors molt adaptats als temps actuals, però que el seu combat perquè aquesta visió es converteixi en real és més escassa”, afegeix.

<strong>A més de la meitat dels enquestats no li interessa la política</strong>

El 57,5% afirma estar poc o gens interessat en la política i el 41,2% no s’identifica amb cap partit. Nou de cada deu persones tenen poca o gens confiança en els partits polítics.

L’allunyament dels partits i de les formes de representació clàssica té lloc entre una població que es defineix majoritàriament d’esquerres. El 41,1% es considera d’esquerra o extrema esquerra;  el 14,5%, de centre esquerra; el 15,2% se situa al centre; el 5,1%, al centre dreta; el 4,4% diu que és de dreta o extrema dreta i el 4,7%, apolític.

La desafecció política va unida a una desconfiança cada cop més gran cap a les institucions. Monarquia, Església, banca i Exèrcit són les institucions que generen menys confiança. També cau l’associacionisme, amb un 54,1% dels enquestats que no pertany a cap associació o entitat. Pel que fa al sentiment de proximitat i pertinença, Barcelona és l’àmbit amb què més s’identifiquen els enquestats, per davant de Catalunya i Espanya.

<strong>Més del 70% creu que cal actuar de forma urgent davant l’emergència climàtica</strong>

Amb un 92,7% dels suports, els moviments de defensa dels animals ocupen el  primer lloc, per sobre dels ecologistes i pacifistes. 

En qualsevol cas, l’estudi mostra consens en la necessitat d’accions urgents davant de l’emergència climàtica: el 71,7% creu que s’ha reaccionar ara i fer tot el que calgui, mentre que el 26,2% pensa que cal actuar a poc a poc, a mesura que es vagi tenint més informació.

<strong>A favor del control governamental en situacions com la de la covid-19</strong>

Les dicotomies que de vegades ha generat la gestió de la covid-19 -salut o economia; control o privacitat; normes dels governs o llibertat d’acció individual- es resolen a favor de la salut i del control governamental per contenir l’emergència sanitària.

Malgrat l’impuls dels valors individualistes que reflecteix l’enquesta, el 79% es mostra favorable a sacrificar la llibertat en la presa de decisions davant de les regles dels governs en una situació d’emergència sanitària com la de la covid-19. 

D’altra banda, la pandèmia ha incrementat la confiança dels ciutadans en la ciència i la tecnologia per millorar la vida de les generacions actuals i futures.