Dijous, 15 d'abril de 2021 - Edició 994
La República

Un projecte pilot analitza com les línies elèctriques també contribueixen a preservar la biodiversitat

ACN Girona.-Un projecte pilot analitza com les línies elèctriques també contribueixen a preservar la biodiversitat. Perquè allà on el bosc que les envolta és més frondós, les franges perimetrals a […]

Avatar
Agències 02/04/2021

ACN Girona.-Un projecte pilot analitza com les línies elèctriques també contribueixen a preservar la biodiversitat. Perquè allà on el bosc que les envolta és més frondós, les franges perimetrals a banda i banda de les torres es converteixen en hàbitats d’insectes pol·linitzadors, papallones i petits mamífers. Científics de la UAB estudien aquests petits “oasis de biodiversitat” i també contraposen el paper que juguen els corredors elèctrics en zones on s’ha fet gestió forestal (i per tant, el bosc que envolta les línies és més esclarissat). El projecte, que s’ha batejat com a ‘Natura en Xarxa’, l’impulsen conjuntament la universitat i la companyia Red Eléctrica. Els mostrejos es fan a la zona del Montseny i s’allargaran fins a finals d’aquest 2021.

Línies elèctriques i biodiversitat, a priori, poden semblar conceptes contraposats. Però per estrany que sembli, no són tan antagònics. Per estudiar els hàbitats que es creen dins els corredors elèctrics (és a dir, les franges perimetrals) investigadors de la UAB i Red Eléctrica (REE) han impulsat el projecte pilot ‘Natura en Xarxa’. El projecte va començar l’estiu de l’any passat amb mostrejos sobre terreny. Però per trobar-ne els antecedents, cal remuntar-se tres anys enrere. Va ser aleshores quan investigadors del Departament de Biologia Animal, Vegetal i Ecologia de la UAB, durant una prova de seguiment de biodiversitat, van adonar-se que les línies elèctriques creaven petits reservoris d’espècies.”Curiosament, vam veure com dins aquests corredors hi havia grans acumulacions de biodiversitat: insectes pol·linitzadors, flors, papallones…”, explica Xavier Munill, codirector de l’estudi. I a partir d’aquí, va néixer la idea que ha acabat materialitzant-se amb ‘Natura en xarxa’, un projecte pilot que vincula hàbitats amb línies elèctriques. Al seu capdavant, a més de Munill, hi ha les investigadores de la UAB Ona Font i Ana Morton.Munill no nega que una línia elèctrica suposa un impacte per al territori. Però l’estudi, allò que vol, és obrir mires més enllà. “Si només posem el focus damunt la línia, suposa una pertorbació; però el projecte també analitza com els corredors elèctrics, al ser espais oberts, actuen com a illes de biodiversitat”, concreta l’investigador de la UAB.Al voltant del MontsenyL’àrea on l’equip està fent els mostrejos es troba al voltant del parc natural del Montseny. Aquí s’han escollit tres zones diferenciades, entre d’altres en funció de l’altitud i el grau de protecció del paratge. Però sobretot, allò que les distingeix és la vegetació que envolta la línia elèctrica i el tipus de franja perimetral que hi ha sota les torres d’alta tensió.Així, s’han triat llocs on el bosc és molt tancat (perquè no s’hi fa gestió) i, per contra, el corredor elèctric és completament obert. O d’altres on el sotabosc és més net i aquí la franja de protecció de la línia és plena de matollars.D’entrada, els primers resultats de ‘Natura en Xarxa’ indiquen que allà on el bosc és més dens, als espais oberts que hi ha sota les línies s’hi creen reservoris de biodiversitat. “Hem de pensar que allà on no es fa gestió forestal, els boscos s’homogeneïtzen i acaben essent massa tancats”, explica Munill. “I això fa que els corredors elèctrics acabin convertint-se en petits oasis per a flors, insectes i petits mamífers”, hi afegeix.Papallones diürnesPer atraure els pol·linitzadors, els investigadors posen plats de colors vius (que simulen les flors) al voltant de les torres elèctriques. A més d’abelles i altres insectes, durant els mostrejos s’ha detectat, sobretot, “una abundància ingent de papallones diürnes”, concreta Munill. I també s’han observat micromamífers (com ara musaranyes o ratolins de bosc) que s’alimenten de les plantes que creixen en aquests corredors elèctrics.”És a dir, que allà on l’hàbitat contigu és tancat, les línies elèctriques actuen com a reservori de biodiversitat”, explica l’investigador de la UAB. Munill, a més, concreta que les franges de protecció de les línies, depenent de la zona, no són contínues. Cosa que reforça el concepte d’aquestes “illes de biodiversitat”.En paral·lel, els investigadors del Departament de Biologia Animal, Vegetal i Ecologia de la UAB també han descobert que en aquells llocs on el bosc és més esclarissat (és a dir, s’hi fa gestió forestal) els matollars que hi ha dins els corredors elèctrics actuen com a refugi de fauna. Ho han vist gràcies a les càmeres de fotoparany que han instal·lat en aquests llocs.”A les zones on el bosc s’ha explotat recentment, hi ha mamífers que fan servir els arbustos que creixen sota les línies com a refugis”, concreta Munill. Entre d’altres, genetes, teixons o cabirols (i evidentment, també senglars).Fins a finals d’any.Els mostrejos a les diferents zones del Montseny es porten a terme cada quinze dies. El projecte ‘Natura en Xarxa’ s’allargarà encara uns quants mesos, fins a finals d’aquest 2021. L’objectiu, concreta Munill, és poder tancar tot un cicle (un any natural) amb l’objectiu de tenir una avaluació global d’aquells hàbitats que es creen dins els corredors elèctrics. I a partir d’aquí, poder fixar un protocol i crear un programa per fer-ne el seguiment. “La idea és que, a partir dels indicadors seleccionats, més endavant l’estudi es pugui estendre a d’altres línies”, conclou l’investigador.