ACN Barcelona.-El polifacètic ‘performer’ novaiorquès Taylor Mac porta aquest dimecres i dijous al Teatre Lliure ‘A 24-Decade History of Popular Music (Abrigated)’, la seva particular interpretació de la història dels Estats Units en clau ‘queer’. A través de la música popular i amb altres dosis d’improvisació i extravagància, l’artista ‘drag’ intentarà fer reflexionar al públic sobre la construcció de les comunitats a través de la lluita conjunta contra l’opressió, la destrucció i la marginació dels diversos col·lectius, tal com ha detallat el certamen. A més de l’autor, l’adaptació reduïda que s’estrenarà a Barcelona, comptarà amb convidats locals i implicarà el públic per a que participi de forma activa en l’espectacle.
El muntatge que s’estrenarà a Barcelona serà l’adaptació d’un espectacle de 24 hores de duració que recorre els 240 anys d’història dels Estats Units a través de 246 cançons. “En les versions reduïdes sempre intento buscar un tema interessant i d’actualitat i l’aplico al show”, ha explicat Mac, que ha afegit que els muntatges de dimecres i dijous seran diferents entre sí, en gran part degut a la importància que pren la improvisació, i que no és un muntatge difícil d’interpretar”. “Vull que la gent reflexioni profundament sobre els fonaments de les seves accions i sobre com decideixen en què creure”, ha indicat Mac. “Espero que tot això faci el món més sensat”. En aquest sentit, per intentar fer més comprensible l’obra, l’artista local Quim Pujol, interpretarà també sobre l’escenari un paper com si fos una “espècie de traductor”. La música, més en concret la popular, és l’element central sobre el que pivota l’espectacle. “Volia representar com les diferents comunitats s’uneixen per manifestar-se, per celebrar plegades… i és la música popular la que fa això”, ha reflexionat Mac. “La música clàssica inspira virtuositat, alguna cosa superior a tu, però és la música popular la que parla sobre la comunitat”, ha manifestat. El dramaturg ha detallat també que les cançons escollides no seran necessàriament conegudes pel públic. “Hi ha cançons populars només en les petites comunitats sobre les que parla l’obra, com ara la comunitat jueva novaiorquesa”, ha assegurat. Un altre element important de l’espectacle és el vestuari, que varia en cadascuna de les funcions. En aquest sentit, Mac ha destacat el paper de Machine Dazzle, el seu dissenyador de vestuari. “Fa una feina fantàstica i a vegades també participa en l’espectacle entrant a escena per sorpresa amb vestits espectaculars”.L’origen del muntatgeL’obra va començar a gestar-se l’any 2011 en un pub de Nova York i de seguida es va convertir un èxit arreu dels Estats Units. Tot i això, tal com ha dit Mac, la llavor del projecte ve de molt més lluny. “L’espectacle parteix de les protestes contra la SIDA dels anys 80. Jo llavors tenia 14 anys i va ser durant una d’aquestes manifestacions quan vaig veure per primer cop una persona homosexual, i no només era una sinó milers”, ha indicat l’artista. “Tot això em va fer sentir per primer cop l’orgull ‘queer’ i el sentiment de pertinença a una comunitat, que s’havia unit i havia sortit al carrer perquè l’estaven destruint. Això és el que vull plasmar als meus espectacles”.
