Edició 2101

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 26 de abril del 2024
Edició 2101

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 26 de abril del 2024

SOS Racisme al Parlament: “Tothom ha de poder apropar-se a la policia amb confiança”

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-SOS Racisme ha defensat aquest divendres al Parlament que “tothom ha de poder apropar-se a la policia amb confiança”. La responsable d’incidència de l’entitat, Gemma Ferreón, ho ha dit durant la celebració d’una comissió per parlar sobre el racisme institucional en els cossos policials i la gestió de la seguretat a Catalunya. Ferreón ha afirmat que tothom té dret a caminar pels espais públics “sense por” que la policia els detingui i ha alertat de l’impacte psicològic i en la vida quotidiana de les identificacions racialitzades en les víctimes. Una de les persones que ha patit discriminació pel seu aspecte és Ton Vieira, un jove de 18 anys que ha explicat a la comissió que van començar a “parar-lo” quan en tenia 15.

“M’agradaria saber quantes identificacions s’han fet i quantes d’elles s’han denunciat, molta gent calla”, ha assegurat, lamentant que sovint no es fa per por o desconfiança. Ell va fer el pas de denunciar públicament la seva experiència i durant la comissió ha relatat alguns dels casos que ha viscut en primera persona. Entre aquests, ha mencionat com li han vetat l’accés a discoteques, l’ha aturat la policia pel carrer sense motiu justificat o ha patit insults racistes mentre jugava a futbol, per exemple. En tots els casos, ha lamentat sobretot que aquests comportaments es legitimin.”Ja va sent hora que la policia i tots nosaltres ens adonem que hi ha catalans de molts colors i que el fet de no ser blanc no et pot convertir en sospitós”, ha reblat. Ton Vieira ha assegurat que la llista de persones víctimes del racisme és “llarga” i ha demanat als diputats que legislin i fiscalitzin. Porta d’entrada a altres violènciesLa representant de SOS Racisme, Gemma Ferreón, també s’ha referit a com ha influït el confinament i les restriccions a les vulneracions. Durant el confinament, ha dit, va haver-hi més impunitat als cossos policials i la situació actual fa que la policia pugui identificar tothom que va pel carrer “pel simple fet de ser-hi”. “Per desgràcia, la població més susceptible d’identificacions són persones migrants i racialitzades no blanques”, ha expressat. Per exemple, l’obligatorietat de dur mascareta ha fet arribar fins a SOS Racisme “molts casos” d’actuacions policials “desproporcionades” que comencen amb aquesta “excusa”. En aquest sentit, Ferreón ha avisat als diputats que les parades per perfil racial són sovint la porta d’entrada a altres violències policials, com ara l’enviament a un CIE. La representant de l’entitat també ha dit que molts casos que han rebut no van ser assumits perquè la víctima no va denunciar per la manca de confiança que la denúncia prosperi. Mesures per combatre el racisme Per tot plegat, Ferreón ha expressat la necessitat d’activar mecanismes d’avaluació interns i externs de les actuacions policials i ha demanat que s’investiguin els abusos. Per la seva banda, Adam Majó, director de l’Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat, ha explicat que en la majoria de casos d’identificacions no es registra el perfil racial o ètnic de la persona, cosa que dificulta analitzar les dades sobre racisme estructural. En això també hi han coincidit els altres dos ponents, Gemma Ferreón i Ton Vieira.Per això, Majó ha dit que la proposta de l’oficina és que cada escorcoll quedi registrat amb el motiu d’aquest. A més, també ha manifestat la necessitat de fer formació en drets humans a les forces de seguretat i ha afirmat que les proves psicotècniques per accedir als cossos policials haurien d’incorporar mesures per detectar “possibles biaixos racistes”. Per últim, també ha indicat que cal reforçar la informació a la ciutadania. “La majoria no coneix quins drets té quan és aturada per un agent de policia”, ha afirmat. Preguntat per alguns diputats sobre què aconsella a altres persones, Ton Vieira ho ha resumit en una frase: “Que no callin, que no ho normalitzin i que no restin importància a l’assumpte”. “Realment és un problema i no vull viure així tota la meva vida”, ha afegit. Per la seva banda, els grups parlamentaris han agraït als ponents la informació i alguns d’ells han expressat la voluntat que la comissió tingui continuïtat en la pròxima legislatura.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió