ACN Ziguinchor – La salinització del riu Casamance, al sud del Senegal, impacta directament damunt la població local. El mar entra fins a 100 quilòmetres més amunt del delta, deixa ermes terres de conreu i força els qui les cultiven a abandonar la llar. Per afrontar les conseqüències del canvi climàtic, un repte comú a Catalunya, fa dos anys va néixer una aliança entre el Fons Català de Cooperació i tres universitats: la senegalesa de Ziguinchor, la UPC i la italiana della Marche. Ara, gràcies a l’intercanvi de coneixements i la cooperació municipalista, s’instal·laran sensors de baix cost al Casamance per analitzar-ne la salinització i estudiar com mitigar-la. El projecte internacional vol sumar nous socis amb la UB i dues universitats senegaleses més.
El projecte del Fons Català i el triangle universitari posa el focus en la problemàtica de la salinització del delta del riu Casamance. Va néixer arran de la preocupació expressada per la Federació d’Associacions de persones de la Casamance a l’Estranger (FACE), després de veure com la migració en aquesta regió del Senegal augmentava de manera creixent arran del canvi climàtic.
De fet, l’orografia del terreny -fonamentalment, pla- facilita l’entrada del mar al riu. Una intrusió que arriba a estendre’s fins a 100 quilòmetres més enllà de la desembocadura. En una regió on el conreu de l’arròs i l’agricultura per a l’autoconsum en marquen l’economia, la salinització del Casamance força la població local a abandonar les terres i a emigrar per intentar sobreviure.
“L’aigua del riu no arriba a escolar-se fins al mar i la intrusió d’aigua salina fa impossible conrear les terres”, explica el rector de la Universitat Assane Seck de Ziguinchor, Mamadou Badji. “La sal s’incrusta al sòl i, per tant, la població perd mitjans de subsistència”, precisa Badji.
La universitat senegalesa és una de les tres que, ara fa dos anys, van segellar una aliança amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament per mitigar el problema. Les altres dues són la Politècnica de Catalunya (UPC) i la italiana della Marche (situada a Ancona). El projecte, al qual s’hi destinen uns 30.000 euros que ha aportat el Fons Català, gira al voltant de l’intercanvi de coneixements. Per això, l’octubre passat, dos investigadors de l’Assane Seck van viatjar a Catalunya i a Itàlia, per veure sobre terreny quins són els mètodes que s’apliquen a cada lloc per frenar la intrusió d’aigua de mar als aqüífers.
A Catalunya, els investigadors van analitzar la situació a la desembocadura del Ter i als deltes de l’Ebre i del Llobregat; i a Itàlia, es van centrar en la situació al Po. De fet, els cursos fluvials catalans també marquen la cooperació municipalista que s’ha adherit al projecte. Perquè hi prenen part els ajuntaments de Torroella de Montgrí, Vic, Torelló, Gavà, Viladecans, Castelldefels i Amposta.
En el marc de la missió institucional al Senegal, els membres del Fons Català han assistit a una sessió de treball del projecte a la universitat de Ziguinchor. Allà s’han posat damunt la taula les conclusions d’aquell viatge i s’ha explicat quins són els propers passos que es faran a partir d’ara.
<strong>Sensors de baix cost</strong>
Gràcies als fons que ha aportat la cooperació municipalista, ara s’instal·laran dos sensors de baix cost -que desenvoluparà un investigador de la Politècnica- per mesurar el per què de la salinització al riu Casamance. Costaran uns 18.000 euros i s’instal·laran a la ribera de les poblacions de Seleki i Bona. “Això ens permetrà determinar els paràmetres físics que seran clau per mitigar el problema i abordar els mètodes que farem servir”, concreta el director de Recerca i Innovació de la universitat de Ziguinchor, el professor Bamol Ali Sow.
“Tant al Senegal, com també a Catalunya i a Itàlia, la salinització és un problema compartit; ara, aquesta aliança ens permetrà conèixer millor la situació del Casamance i veure si podem adaptar els mètodes que fan servir al nostre medi”, subratlla Sow.
El rector de l’Assane Seck, per la seva banda, precisa que les dades que recullin els sensors es bolcaran en una plataforma, “que justament ens permetrà interactuar amb la població, intercanviar amb ella quines són les seves necessitats i transmetre’ls els resultats que ens aporti la recerca”.
Mamadou Badji també posa en relleu que el projecte ha permès treure de l’òrbita política, i traslladar al terreny de la universitat, com combatre els efectes del canvi climàtic. “No tan sols hem canviat el mètode per afrontar la salinització, sinó que ens hem pogut beneficiar dels nostres socis del projecte, que ja han obtingut resultats en aquest camp en concret, cosa que ens permetrà anar pel bon camí a l’hora de satisfer les necessitats de la població”, subratlla el rector.
<strong>Els beneficiaris, els habitants</strong>
L’altre investigador de la universitat Assane Seck que forma part de l’equip, el professor Ngor Ndou, del Departament Agroforestal del campus, es remet a les paraules del rector per subratllar quin és l’objectiu -i també el repte- de la iniciativa. “Ens cal trobar la solució adequada que beneficiï la població local”, explica.
I d’entrada, ja hi ha algunes idees en ment. Per exemple, identificar aquelles espècies que són més tolerants a la sal. “N’hi havia d’arròs d’antigues que suportaven aquest excés i que aquí gairebé han desaparegut; però se’n coneixen varietats a Guinea Bissau, i com que les fronteres no són ambientals sinó polítiques, es podrien anar a buscar les llavors i plantar-les a la zona de la Casamance”, explica.
A més, també s’estudiarà de quina manera es pot revertir la desaparició del manglar; també, a conseqüència de la salinització. És una planta que reté la sorra i contribueix a què el delta no desaparegui.
<strong>Problema compartit</strong>
El president del Fons Català, Jordi Cuadras, subratlla que el projecte per mitigar la salinització del riu Casamance té tres vessants. La primera, “la lluita contra el canvi climàtic”, que salinitza els aqüífers “i que també és un problema compartit a casa nostra”. La segona, l’intercanvi de coneixements “entre nord-sud, entre Catalunya i el Senegal”. I la tercera gran pota, “el desenvolupament econòmic de la zona, perquè per a moltes persones que viuen a la Casamance el riu és el seu àmbit de pervivència”.
Cuadras també avança que la voluntat és sumar nous socis a l’aliança interuniversitària que rep suport de la cooperació municipalista. I de fet, ja s’està treballant per ampliar-la amb la Universitat de Barcelona (UB) i dues més del Senegal: la Gaston Berger de Sant-Louis i la Sine Saloum de Fatick i Kaolack.
A Catalunya, la salinització dels aqüífers s’estén arreu de la línia costanera, si bé hi ha algunes d’aquestes masses d’aigua subterrània que es troben més amenaçades per aquesta intrusió. Al delta de l’Ebre, on el conreu de l’arròs s’estén al llarg de 20.000 hectàrees, precisament fa poc la Generalitat va engegar una prova pilot per drenar-ne una seixantena per intentar reduir la salinització (especialment, a les zones més profundes del terreny).
<strong>Oficina a Ziguinchor</strong>
Durant l’estada a Ziguinchor, la delegació institucional del Fons Català també ha visitat l’oficina pròpia que l’entitat municipalista té al Senegal. En aquest país africà, el fons fa catorze anys que hi té presència; i ara en fa dos, va obrir l’oficina. L’altra de pròpia amb què compta és a Costa Rica.
