ACN Londres – La irrupció del #MeeToo va passar de ser un moviment viral a les xarxes a convertir-se en un fenomen de protesta mundial que ha arribat, també, a la literatura. Són múltiples les propostes que busquen despertar consciències en la lluita contra els comportaments masclistes a la societat. Aprofitant la diada de Sant Jordi, l’ACN proposa decàlegs literaris sobre el consentiment i l’educació sexual, novel·les juvenils que qüestionen els estereotips i els rols de poder, guies que aposten per un feminisme inclusiu i volums per impulsar una educació igualitària signats per grans plomes com les de Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Ursula K. Le Guin, Virginie Despentes o Octavia E. Butler.
<strong>Ficció</strong>
<strong>’Quim/Quima'</strong> (Males Herbes), de<strong> </strong>Maria Aurèlia Capmany. En la seva recerca de referents literaris femenins, Maria Aurèlia Capmany sempre va trobar en Virginia Woolf una guia. Aquesta novel·la, irònica i trepidant, és un joc de miralls fascinant amb el seu Orlando, i una reflexió irònica i punyent sobre els rols sexuals tradicionals, el cànon literari i l’originalitat creativa.
<strong>’Tres dones’ </strong>(Més Llibres), de<strong> </strong>Lisa Taddeo. L’autora recull en aquest volum etiquetat com a novel·la de no-ficció la història de tres dones a partir del viatge que va fer Taddeo durant vuit anys pels EUA per parlar del desig sexual femení.
<strong>’La mà esquerra de la foscor’ </strong>(Raig Verd), d’Ursula K. Le Guin. Exponent de la ciència ficció i el feminisme, l’obra tracta la desigualtat de gènere, l’abús de poder, els interessos polítics i la manipulació mediàtica i reflexiona amb conceptes com el temps, les relacions i les condicions de supervivència.
<strong>’Alba’ </strong>(Mai Més Llibres) d’Octavia E. Butler. L’autora afroamericana combina les trames fantàstiques i la distòpia amb una reflexió filosòfica, social i feminista sobre la condició humana.
<strong>’Unsex me!’ </strong>(Club Editor), de Jaume Ferrer. Novel·la que tracta temes com el suïcidi, l’assetjament escolar, l’exclusió social i les problemàtiques de gènere.
<strong>’L’instant abans de l’impacte'</strong> (Periscopi), de<strong> </strong>Glòria de Castro. La novel·la és una radiografia àcida sobre les polítiques de conciliació i la societat del consum. Basada en fets reals de la pròpia autora, De Castro qüestiona les idees preconcebudes sobre la felicitat i l’amor des d’un humor negre i corrosiu.
<strong>No-ficció</strong>
<strong>’Teoria King Kong'</strong> (L’Altra Editorial), Virginie Despentes. Manifest feminista que ataca el matrimoni, la maternitat i altres temes tan polèmics com la violació, la prostitució i la pornografia.
<strong>’La paraula més sexi és sí'</strong> (L’Altra Editorial), de Shaina Joy Machlus. Guia informativa sobre el consentiment, l’educació sexual i contra la cultura de la violació.
<strong>’Lo hago como madremente puedo'</strong> (Destino), d’Andrea Ros, que narra la maternitat des d’un punt de vista femení.
<strong>’Ni forts ni valents'</strong>, de Thaïs Gutiérrez, ofereix claus per alliberar els nens de la masculinitat tòxica per construir una societat més justa i més igualitària, lluny d’estereotips que els castiguen i els condicionen.
<strong>’Una teoria feminista de la violència. Per una política antiracista de la protecció'</strong> (Tigre de Paper), de<strong> </strong>Françoise Vergés. Llibre que ens insta a rebutjar l’obsessió punitiva de l’Estat, en benefici d’una justícia reparadora.
<strong>’Feminismo de barrio'</strong> (Capitán Swing), de Mikki Kendall. Col·lecció d’assajos que apunten a la legitimitat del moviment feminista modern argumentant com ha fracassat a l’hora d’abordar les necessitats de totes les dones.
<strong>’Per què les dones salvaran el planeta'</strong> (Raig Verd), de diversos autors. El volum es pregunta, a través d’assajos i entrevistes, que no només volen provocar una reflexió, sinó també una acció col·lectiva per canviar-ho tot. Vandana Shiva, Caroline Lucas, Maria Mies i Yayo Herrero, entre d’altres, exposen els vincles que hi ha entre ecologisme i feminisme en defensa de la justícia social.
<strong>’Som una ganga'</strong> (Comanegra), de<strong> </strong>Montserrat Roig. Recull de textos feministes de l’autora, amb edició de M. Àngels Cabré.
<strong>’La caída del patriarcado’ </strong>(RBA), de<strong> </strong>Jenny Jordahl i Marta Breen. El llibre recorre la història cultural amb humor per explicar com el món s’han descrit des d’una mirada masculina i com les dones s’han oposat a la opressió durant dècades.
<strong>’Satisfiers'</strong> (Columna). Montse Barderi, Gemma Lienas, Sol Picó, Llucia Ramis, Laura Rosel, Care Santos i Pat Vila parlen de sexe en un volum col·lectiu.
<strong>’Sempre han parlat per nosaltres’ </strong>(Edicions 62), de<strong> </strong>Najat el Hachmi. L’escriptora reflexiona sobre què suposa ser feminista avui dia en un assaig que vol denunciar les múltiples formes de discriminació que pateixen les dones.
<strong>’Vosotras bellas, vosotros fuertes’ </strong>(Galaxia Guntenberg), de Nancy Huston. Assaig doble que reuneix l’essència de dues conferències de l’autora: ‘Hermosa como imagen’ i ‘Muchachos en apuros’, amb l’objectiu de comprendre les fortaleses i debilitats d’homes i dones i amb exemples concrets sobre la urgència d’educar.
<strong>’Som iguals o no? Interpretant el feminisme'</strong> (Rosa dels Vents), de Cristina Genebat. Assaig sobre què significa el feminisme i que intenta buscar respostes sobre el significat de la revolució de les dones.
<strong>’Feminismes revolucionaries'</strong> (Sembra Llibres), de<strong> </strong>Rafeef Ziadah i Brenna Bhandar. Volum que posa a debat com els feminismes antiracistes i anticapitalistes són fonamentals per construir respostes polítiques efectives amb entrevistes amb activistes i pensadores de referència.
<strong>’Quan cridem els nostres noms’ </strong>(Univers), d’Alba Alfageme. Basada en casos reals atesos per l’autora sobre les conseqüències psicològiques que té el patriarcat en les dones, ofereix eines per alliberar-se’n, amb temes de fons com la hipersexualització dels cossos, la perversió del missatge, la identitat i la interseccionalitat, l’autodefensa feminista o la sororitat.
<strong>’Mi herida existía antes que yo’ </strong>(Tusquets), de Laura Llevadot. Assaig que analitza els riscos i encreuaments dels diferents discursos del feminisme.
<strong>’Jo sí, tu no'</strong> (Eumo Editorial), d’Alison Phipps. Una mirada crítica sobre el feminisme dominant que analitza les connexions del moviment amb el capitalisme i el racisme, i evidencia que aquest fenomen pot acabar reforçant la violència sexual contra les dones que no són blanques, de classe mitjana i cisgènere.
<strong>‘Diccionaria’ </strong>(Libros Cúpula), de Xavier Gimeno i Fernando Alcázar. Diccionari en to humorístic que posa en relleu com el gènere de les paraules condiciona implícitament el seu significat.
<strong>’100 dones clau en la història de la ciència i la tecnologia’ </strong>(Cossetània), de Sandra Posada i Oriol Boix. Volum que reivindica grans noms com Hildegard von Bingen, la primera persona en descriure el plaer sexual femení; Josephine Cochreane, la persona que va idear el primer rentavaixelles, o Josefina Castellví, la primera dona espanyola (juntament amb Marta Estrada) a anar a l’Antàrtida.
<strong>’El gran círculo'</strong> (ADN), de Maggie Shipstead. L’obra, finalista del Premio Booker 2021, narra la història d’una aviadora, Marian Graves, decidida a marcar el rumb de la seva vida i que es posa com objectiu: sobre la Terra passant pel Pol Nord i el Sud. Un segle després, Hadley Baxter aconsegueix un paper en una pel·lícula per posar-se en la pell de Marian Graves, desapareguda a l’Antàrtida.
<strong>‘La maledicció de les bruixes’ </strong>(Barcanova), de Jordi Folck. Al llibre, el lector es converteix en un escriptor famós. L’han convidat a presentar el seu llibre ‘Caça de bruixes’ en un indret perdut en el no-res i de nom ‘La Morta’. Malgrat que s’esperava trobar un grup de joves admiradors, s’haurà d’enfrontar a un públic que no està gens d’acord amb el llibre que ha escrit i que han preparat un càstig sever.
<strong>Còmic</strong>
<strong>’Morder la manzana’ </strong>(Planeta Cómic). de Raquel Riba Rossy, autora de Lola Vendetta, adapta el llibre de Leticia Dolera.
<strong>’Padrines. Cròniques de maternitat i criança d’una generació silenciada'</strong> (Pagès Editors), de diverses autores, és un còmic on es recopilen les confidències que de dones d’entre 80 i 90 anys de les comarques de Lleida il·lustrades per sis artistes diferents.
<strong>Infantil i juvenil</strong>
<strong>’Gustau. El gripau que volia ser príncep'</strong> (El Cep i la Nansa), d’Alicia Acosta i Pablo Pino. Conte infantil que versiona l ahistòria tradicional i que demostra com les protagonistes femenines de la història són llestes i segures d’elles mateixes.
<strong>’Operació biquini’ </strong>(Flamboyant), de Júlia Barceló i Camille Vannier. Volum que reflexiona sobre la pressió estètica que recau especialment sobre les dones i tot el que provoca.
<strong>’True Story'</strong> (Nandibú), d’Anabel Lorente Pacha. Recull de veus silenciades en històries il·lustrades.
<strong>’Germanastra’ </strong>(El Cep i la Nansa), Canizales. Un conte que trenca amb la història clàssica d’un palau amb una princesa i la seva germanastra.
<strong>’Binti’ </strong>(Binti), de Nnedi Okorafor. Primer llibre de la trilogia Binti de reivindicació feminista.
<strong>’Sirenes'</strong> (Kókinos), de Jessica Love. Àlbum amb poc text que qüestiona els estereotips femenins i masculins.
<strong>’Historia de la las mujeres’ </strong>(Duomo Ediciones), de Carolina Capria i Mariella Martucci, il·lustrat per<strong> </strong>María Toro.<strong> </strong>Ofereixen un repàs històric on posen de manifest els descobriments i mèrits de dones que fins ara han estat a l’ombra.
