ACN Barcelona.-Dos psicòlegs forenses dels equips d’Assessorament Tècnic Penal de Barcelona i Girona, Montserrat Bravo i José Ramón Juan, han presentat aquest divendres dues guies per acompanyar infants i adolescents que hagin patit violència sexual. Per tal de facilitar la gestió de les possibles revelacions, els autors han elaborat dos documents diferents – destinats a la família i els professionals – per proporcionar consells sobre com cal escoltar i parlar de les vivències que han patit les víctimes. Una altra de les finalitats de les guies té com a objectiu reduir la victimització secundària, un efecte colateral del dany ocasionat com a conseqüència d’intervencions incorrectes.
El material de suport destaca les pautes d’actuació a seguir per part de les institucions i les persones adultes que es troben o actuen a partir de la revelació de la violència sexual. En aquest sentit, es fa especial èmfasi en l’obligació que aquests i altres materials siguin “molt respectuosos” amb les necessitats, personalitat i circumstàncies particulars de cada cas, a més de tenir en compte la vivència pròpia derivada de la violència sexual.Per als forenses, els documents també han d’esdevenir una eina més cap el treball interdisciplinari i interinstitucional que permeti “minimitzar l’impacte” que aquesta experiència traumàtica pot tenir en la vida dels afectats per la formació – encara embrionària – de la personalitat i dependència de les figures adultes que els haurien de protegir.Manteniment de rutines i estabilitatEn el cas de la guia destinada a la família i persones properes a l’entorn dels infants i adolescents, destaca la importància de mantenir les rutines i aportar la màxima estabilitat possible a la víctima. El document recorda que l’aplicació de les seves “pautes i horaris” li poden aportar “seguretat, confiança i calma”, i que també cal prestar especial atenció a la formulació de preguntes, ja que poden “alterar els records” dels fets.Així, subratlla que cal mantenir una actitud que no li generi “culpa, por o dubtes” per evitar que en un futur es faci enrere en la revelació i decideixi no explicar-ho més. Segons la guia, és bo agrair “la confiança” del menor, per haver-ho explicat, però també s’ha de tenir en compte que l’ajuda dels especialistes en violència sexual és clau.La importància de la revelacióPel que fa als professionals, els autors recorden que en la majoria de primeres revelacions els infants i adolescents expliquen una quantitat d’informació “molt inferior” a la que realment han viscut. En aquest sentit, subratllen que cal tractar-la amb rigorositat, sense canviar les paraules, utilitzar la suggestió o bé insinuar una resposta en concret.A la guia també s’insta els especialistes a vetllar per oferir a les víctimes “les millors condicions possibles” i “totes les garanties” que estableix la llei a l’hora de fixar la declaració. Així, assenyala que el relat ha d’estar el menys “contaminat” possible ja que degut a la clandestinitat associada als delictes sexuals, el testimoni del menor és l’única prova en nombroses ocasions. La majoria de delictes, en entorns de confiançaDe fet, el 85% dels delictes sexuals a la infància i l’adolescència se situen en entorns de confiança. Aquesta és una de les dades que es posa de relleu a les guies, subratllant que la informació que reben els nens, les nenes i els adolescents és sovint “contrària” a la situació que els pot tocar viure. Així, molts dels infants no disposen de les eines suficients, ja que ningú els ha ensenyat com han d’actuar en aquestes ocasions.
