Dissabte, 18 de setembre de 2021 - Edició 1150
La República

Pandèmia, recuperació i clima: les prioritats de Von der Leyen en el discurs de l’estat de la Unió

ACN Brussel·les.-La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, encetarà dimecres el nou curs polític amb el tradicional discurs sobre l’estat de la Unió Europea. En una compareixença […]

Avatar
Agències 14/09/2021

ACN Brussel·les.-La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, encetarà dimecres el nou curs polític amb el tradicional discurs sobre l’estat de la Unió Europea. En una compareixença a la seu del Parlament Europeu d’Estrasburg, l’alemanya reivindicarà la gestió de Brussel·les durant la pandèmia, especialment la compra de vacunes, així com l’operació històrica d’endeutament comuna amb la creació dels fons europeus de recuperació. D’altra banda, s’espera que Von der Leyen defensi les iniciatives de la CE per frenar l’emergència climàtica i insti els governs i l’Eurocambra a aprovar el paquet de mesures presentat al juliol. A més, la presidenta de l’executiu europeu anunciarà les seves propostes per encarar aquest any els reptes de la UE.

A poc més d’una setmana per les eleccions alemanyes, que posaran fi al govern d’Angela Merkel, la seva exministra de Defensa, Ursula Von der Leyen, es disposa a marcar les prioritats de Brussel·les per al pròxim any amb l’esperança que sigui, definitivament, inici de l’era postpandèmia.El seu executiu té una tasca ingent al davant: el desplegament del ‘NextGenerationEU’. Un fons massiu de 750.000 milions d’euros a repartir entre els 27 estats membre del bloc per reflotar l’economia. Un cop concedides les primeres bestretes aquest estiu, el curs 2021-2022 serà clau per desemborsar el gruix de les subvencions. Això sí, a mesura que els governs vagin complint les reformes acordades amb Brussel·les.Per això, s’espera que Von der Leyen apel·li a la responsabilitat de totes les institucions per utilitzar bé les ajudes i que serveixin per avançar en la transformació digital i climàtica del bloc europeu.Estat de dretA Estrasburg hi ha expectació pel to que escollirà Von der Leyen per parlar sobre l’estat de dret a la UE. La CE acaba de reclamar per via judicial una multa diària a Polònia per incomplir les decisions del Tribunal de Justícia de la UE, si bé Varsòvia comença a donar senyals que podria fer marxa enrere en la seva controvertida reforma judicial.Encara candent la polèmica per la llei anti-LGTBIQ a Hongria, tot fa indicar que Von der Leyen tindrà unes paraules de suport per aquest col·lectiu. Està per veure si plantarà cara al primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ara que ja no comparteixen família política al Partit Popular Europeu.En aquest context, Brussel·les manté bloquejades les ajudes del fons de recuperació a aquests dos països. En el cas de Polònia, l’executiu europeu al·lega preocupacions per la independència judicial, mentre que a Budapest li reclama lluitar contra la corrupció.Crisi a l’AfganistanDesprés d’un estiu marcat per la crisi a l’Afganistan, Von der Leyen segurament parlarà sobre com poden ajudar els afganesos que fugen dels talibans. La UE està preparant un paquet financer per contenir l’arribada de demandants d’asil als països veïns de l’Afganistan. A Brussel·les temen que es repeteixi la situació del 2015, quan més d’un milió de persones van arribar de forma sobtada a les portes del bloc europeu escapant de la guerra a Síria.En línia amb les últimes discussions per la creació d’un exèrcit europeu, s’espera que l’alemanya aposti per reforçar la capacitat militar de la UE per actuar a l’exterior. Una iniciativa que s’emmarca en l’intent del bloc europeu per assolir una “autonomia estratègica oberta” en l’arena internacional, tot i la millora de les relacions transatlàntiques amb Joe Biden a la Casa Blanca.Sense roda de premsaDesprés del discurs de Von der Leyen, els eurodiputats podran intervenir per comentar la feina de l’executiu europeu durant l’últim any, qüestionar les noves propostes i aportar les seves pròpies reivindicacions. A l’espera dels torns definitius que publiqui l’Eurocambra, entre els eurodiputats catalans han demanat poder parlar Clara Ponsatí (JxCat), Jordi Solé (ERC), Ernest Urtasun (Comuns) i Dolors Montserrat (PP). Des del PSC i Cs, els eurodiputats catalans estaran representants pels altres oradors que hi haurà del seu grup parlamentari. La presidenta de la Comissió Europea no oferirà una roda de premsa oberta un cop acabada la sessió i només respondrà les preguntes d’alguns mitjans seleccionats.