ACN Barcelona – Nervis i últim repàs als apunts a les portes de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) abans d’entrar per començar les Proves d’Accés a la Universitat (PAU). A tot Catalunya, 42.535 faran enguany aquestes proves. El tret de sortida l’ha donat l’examen de Llengua castellana i literatura. Precisament ja en aquest primer examen s’han trobat un canvi: enguany han d’escollir dues de les quatre preguntes que se’ls donen i dues d’aquestes no seran sobre les lectures obligatòries. El mateix passarà divendres a la prova de català. Un dels estudiants que s’examinaven a la Pompeu, Daniel Fructuoso Martínez, ha valorat positivament “poder escollir”. De la seva banda, Paula Boix, ha explicat que es planteja les PAU com “un examen més”.
A la UPF tot ha anat molt d’hora, poc després de les vuit del matí els estudiants que s’esperaven a l’exterior han pogut entrar a la universitat i, poc a poc, els han anat distribuint a les aules. Com sempre, se’ls ha cridat un a un i han hagut d’ensenyar el DNI per accedir a les classes. Un cop a dins, instruccions i emplenar el formulari per indicar si volien els enunciats en català o castellà -o aranès-. Aquest formulari només s’emplena aquest dimarts i serveix per a tots els dies.
El president d’un dels tribunals, Antoni Luna, ha explicat que per arribar a aquest dimarts hi ha hagut mesos de treball i preparació. “És com una cosa de rellotgeria”, ha dit als mitjans de comunicació poc abans de la primera prova. Enguany, Luna patia per si la situació de Rodalies, amb afectacions encara derivades del robatori de cable de coure del 12 de maig, afectava algun estudiant. Ha afegit però que finalment no en tenia constància i que tot s’estava desenvolupant sense incidències. “Tot molt fàcil i molt tranquil”, ha manifestat.
<strong>Nervis i ganes de passar d’etapa</strong>
Els nervis són sempre un dels principals protagonistes els dies de les PAU. A la UPF es respirava però també il·lusió de tots aquells estudiants que es veuen més a prop d’accedir als estudis que desitgen. És el cas del Daniel Fructuoso Martínez, que vol fer Medicina. Reconeix que necessita una nota alta però s’ha mostrat confiat que l’aconseguirà: “He estat molt constant durant el curs, les darreres setmanes he estudiat molt”. La seva companya, Claudia Menester Rubio, ha afirmat que va començar fa unes tres setmanes a estudiar de manera intensiva, amb classes de preparació al centre i també cada tarda, fins a les nou de la nit.
Els nervis van en consonància amb el repte. “En sis exàmens m’ho jugo tot, estic nerviosa, espero que em vagi bé”, ha explicat la Marina Rufí, una altra estudiant que vol optar a Medicina.
<strong>Lectures obligatòries, figures retòriques i marcar amb una creu</strong>
Pel que fa als canvis a les proves de castellà i català, els alumnes han explicat que els han preparat tant per respondre les lectures obligatòries com per a les preguntes més competencials. Per primer cop aquest any, però de forma transitòria a l’espera del model final de les noves PAU, els estudiants han pogut escollir entre dues preguntes sobre les lectures obligatòries i dues de més competencials. D’aquesta manera, podien evitar ja enguany les lectures obligatòries com a avantsala del que vindrà l’any vinent, quan no hi haurà unes lectures prescrites concretes a segon de batxillerat sinó que els centres n’hauran d’escollir un mínim de dues d’una llista més amplia.
Entre els estudiants consultats per l’ACN a la sortida de la prova no hi havia una majoria a favor d’una o altra opció. Sí que diversos han coincidit a respondre una de cada tipologia optant per aquelles en què s’havia de marcar la resposta amb una creu i, per tant, no desenvolupar la resposta per escrit. Aquest és el cas de l’Iris Parra, que ha escollit una sobre figures retòriques i una altra sobre ‘La Fundación’, d’Antonio Buero Vallejo. En tots dos casos, la resposta l’havia de marcar amb una creu entre les opcions donades. Per a aquesta alumna, la prova de castellà ha estat “relativament fàcil” i, tot i els canvis, era assumible si l’havies preparat amb exemples d’altres anys. Tot i els nervis i que li ha costat “molt” dormir a la nit, ha assegurat que sortia contenta de l’examen.
Ona Morilla coincideix amb que la prova ha estat “bastant fàcil”. En el seu cas ha escollit les dues preguntes sobre lectures obligatòries i s’ha mostrat crítica amb els canvis. “Massa canvis poden alterar els alumnes”, ha explicat aquesta estudiant del batxillerat d’Arts Escèniques. En el seu cas vol estudiar un grau de Tècnica de danses urbanes.
Izan Rodríguez del Río, de l’Institut Bernat Metge, ha explicat que la prova li ha anat “molt millor del que esperava” i ha considerat que han tingut “sort” amb les preguntes. Aquest estudiant agraeix l’opcionalitat a l’hora d’escollir quines preguntes respondre per tal de poder escollir allò que tenen més preparat o que més s’adequa a ells. Ell vol ser enginyer, informàtic o mecànic.
Per últim, Arturo Szpakowski Millet ha relatat que estava una mica nerviós al principi però que s’ha intentat calmar perquè s’ho havia preparat “molt bé”. Al sortir ha explicat que ha escollit una pregunta sobre lectures i una altra sobre figures retòriques. En ser preguntat pel canvi, ha afirmat que el veu bé perquè així cadascú “respon el que millor porta”. Aquest estudiant no té clar encara què vol estudiar però, en principi, es decanta per Administració i direcció d’empreses.
Els estudiants explicaven totes aquestes impressions als seus professors, que els havien acompanyat. És el cas de la Cristina, docent de l’Institut Barri Besòs, qui ha reconegut que els seus alumnes estaven nerviosos però ha considerat que el primer examen, que és el que més imposa perquè és amb el que trenquen el gel, ha estat “molt assequible”.
Sobre el canvis, ha declarat que algun els van conèixer fa poques setmanes. En el cas de llengua castellana, ha valorat que el resultats és una prova on hi ha “molt per triar” i per tant és molt oberta i “fàcil” per a tot tipus d’alumnes. Precisament, ha considerat que el nivell “ha baixat” i que les PAU actuals no s’assemblen “en res” a les que es feien anys enrere.
