ACN Barcelona – Que un producte estigui al mercat no és garantia que sigui segur. Així ho defensen més de setanta personalitats del món de la ciència i la medicina que aquest dimecres han signat la ‘Declaració Futur Sense Tòxics’, un manifest en què reclamen “accions urgents” davant “l’alarmant exposició” quotidiana a substàncies tòxiques derivades del plàstic. Es tracta d’una iniciativa promoguda per la Fundació Rezero, on els signants alerten que l’exposició contínua a substàncies tòxiques pot causar efectes adversos en la salut i demanen, entre d’altres, la implementació del “principi de precaució” en la regulació, el disseny i fabricació d’aliments i productes comuns com els envasos, els estris de cuina o els tèxtils.
El manifest s’ha presentat aquest dimecres en roda de premsa al Col·legi de Periodistes i, entre els signants del text, hi consten la doctora Elena Carreras, cap d’Obstetrícia i Ginecologia Reproductiva de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, la doctora Carme Valls, representant del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris, el doctor Nicolás Olea, catedràtic del Departament de Radiologia i Medicina Física de la Universitat de Granada; la doctora Ethel Eljarrat, directora de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC; i la doctora Elena Codina, responsable de la Unitat de Salut Mediambiental de l’Hospital Sant Joan de Déu i representant de la Societat Catalana de Pediatria.
Segons han denunciat, una part important de la contaminació química a la qual està exposada la societat prové dels productes més habituals, la composició dels quals és molt diferent de la de fa dècades. “A gran escala, tenim present la contaminació atmosfèrica o acústica, en general, però hi ha una petita escala més invisible: el que mengem, com cuinem i el que ens posem a les pells. Estem normalitzant que certes substàncies entrin cada dia a casa nostra”, ha alertat la doctora Elena Codina.
Entre els productes que han posat en el punt de mira, hi ha menjar, envasos alimentaris -com les llaunes de tonyina-, parament de la llar -com les paelles-, productes d’higiene i neteja, joguines o vehicles. Es tracta d’elements que incorporen substàncies químiques com pot ser el bisfenol A (BFA), els ftalats o els compostos perfluorades (PFAS) i els seus derivats i que, segons han apuntat, poden arribar a tardar 50 anys a desaparèixer i, a més, un cop han entrat dins l’organisme “no se sap com eliminar-los”.
Tanmateix, els signants del text, han volgut reiterar que la seva denúncia va més enllà de posar sobre la taula els productes carregats de tòxics, ja que, tal com han subratllat, es tracta d’una “evidència” que fa dècades que s’ha exposat i denunciat per part de la societat científica. “El que fa falta és, amb la informació que tenim, prendre mesures, perquè repetir per enèsima vegada les mateixes publicacions és tirar els diners”, ha defensat el doctor Nicolás Olea.
En aquest sentit, en el manifest recorden que hi ha múltiples investigacions i publicacions científiques, amb estudis epidemiològics, que mostren la presència de tòxics en l’organisme de “pràcticament tota la població”. Una exposició que és contínua i que causa “efectes adversos” en la salut, especialment en el cas dels disruptors endocrins, els quals, segons han reiterat, s’ha demostrat que estan associats a problemes reproductius, del neurodesenvolupament, diabetis i diversos tipus de càncer.
<strong>Nadons i dones embarassades, el col·lectiu més sensible a l’exposició dels tòxics</strong>
Tot i subratllar que tota la població està exposada a aquestes substàncies, els professionals han alertat que els grups de població més sensibles a l’exposició als disruptors endocrins són els bebès en gestació -a causa de l’exposició intrauterina i el possible origen fetal de les malalties d’adult-, i les dones -a causa de la seva especial sensibilitat als efectes hormonals-. “Els nostres fills es posen a la boca joguines que estan permeses i que incorporen substàncies tòxiques”, ha denunciat Marta Beltran, directora de projectes de Rezero.
En el text, els signants recullen diversos informes que exposen que fa anys que s’han detectat substàncies residuals en la placenta, el cordó umbilical i la llet materna. “Hem canviat radicalment el medi on ens desenvolupem i els que tenen menys de 23 anys s’ho han menjat de ple des de la lactància”, ha alertat Olea. Entre els efectes a la salut derivats d’aquesta exposició, hi ha el dèficit d’atenció, l’obesitat, la diabetis o els parts prematurs. “És la punta de l’iceberg, perquè si la hipòtesi és certa, el pitjor està per arribar”, ha reiterat.
“Insistim molt que els nens no són adults petits: són més vulnerables a la toxicitat ambiental, perquè respiren més ràpidament, inhalen més quantitat de tòxics, mengen més, i les seves barreres naturals són més immadures”, ha indicat, al seu torn, la doctora Codina.
En el cas de les dones, l’exposició a aquestes substàncies s’ha relacionat amb el desenvolupament de malalties com l’endometriosi, l’aparició d’ovaris poliquístics, les alteracions en la menstruació o diversos càncers, entre els quals el de mama o d’ovari. Segons ha apuntat Carme Valls, metgessa catalana, especialitzada en endocrinologia, i exdiputada al Parlament, hi ha evidències a un radi de cinc quilòmetres d’una incineradora es detecten més càncers d’ovari que a la resta de la població.
<strong>Alerta per la “perpetuació” de la presència de substàncies tòxiques amb el reciclatge dels residus</strong>
La declaració també posa de manifest els riscos del model de reciclatge que s’ha implementat en els darrers anys, així com de la persecució de l’anomenada “economia circular”. Així, en el text, alerten que, en general, quan s’aborda la problemàtica de la generació de residus, aquesta s’enfoca des del punt de vista quantitatiu, donat el gran volum de residus que es generen i la complexitat que suposa la seva gestió, mentre que hi ha un aspecte “tant o més important” que fa referència a la qualitat o composició dels residus, és a dir, a la presència de substàncies tòxiques entre els seus components.
Segons han constatat, quan es recicla un producte que conté components tòxics, es corre el risc que aquests es tornin a introduir al circuit de consum, perpetuant-se’n la presència i el perill que suposen per a la salut i el medi ambient. “La clau no és el reciclatge, és la reducció, però qui parla de reducció al segle XXI si el que es vol és créixer?”, ha qüestionat Olea.
En aquest sentit, la doctora Ethel Eljarrat ha defensat que part de la solució pel que fa al reciclatge de residus implica fer-ho per categories, sense barrejar productes. “Reciclar ampolles de plàstic per fer ampolles de plàstic, no per fer roba. Això seria el correcte”, ha indicat.
<strong>Urgeixen les administracions a aplicar el principi de “prevenció qualitativa”</strong>
Amb tot, la setantena de signants de la ‘Declaració Futur Sense Tòxics’ han demanat “passar a l’acció” en matèria de salut pública. “No només és necessari fer-ho per a la protecció de la salut de les persones i el medi ambient, sinó també per reduir els costos per al sistema de salut associats al tractament de les malalties derivades de l’exposició a tòxics, així com per fomentar la innovació en l’àmbit dels productes químics segurs i millorar la competitivitat de les indústries europees”, han defensat.
Amb aquests objectius sobre la taula, han reclamat un marc normatiu europeu, estatal i autonòmic que garanteixi, principalment, l’aplicació del principi de prevenció qualitativa per evitar la presència de substàncies tòxiques en els productes de consum que es fabriquen.
Entre d’altres, també demanen un estudi de totes les substàncies presents en productes de consum i avaluació del risc d’exposició per a les persones, especialment en productes de major risc d’exposició com les joguines, utensilis de cuina i envasos d’alimentació; un estudi i regulació de les substàncies tenint en compte “l’efecte de còctel”, que és la seva possible acumulació en l’organisme i l’exposició continuada; la prohibició de les substàncies tòxiques conegudes i eliminació de la seva presència en productes i articles de consum; l’aplicació de mecanismes de control, seguiment i sanció; i l’aplicació de noves normatives que estiguin basades en el coneixement científic i que apliquin el principi de precaució i els criteris de salut “més exigents”.
“Les evidències són moltíssimes i per nosaltres l’alerta és que aquí no s’està fent amb la diligència que s’hauria de fer”, ha sentenciat Rosa Garcia, directora general de Rezero.
