ACN Barcelona – La Paloma reobre les seves portes aquesta nit per celebrar el Cap d’Any, exactament 16 anys després que l’Ajuntament de Barcelona n’ordenés el tancament. La música i el bullici tornen avui a la sala de ball més antiga d’Europa, i l’activitat regular es reprendrà a partir del febrer coincidint amb el Carnestoltes. “Ha sigut una autèntica travessa del desert, una lluita tremenda per reobrir”, confessa a l’ACN la propietària del local, Mercè March. El litigi amb el Consistori ha sigut llarg, i també les intervencions d’insonorització requerides i fetes “sense ajudes”. Però ha arribat el dia. “Barcelona s’estima La Paloma; tothom en té un gran record i això ens ha servit d’estímul en aquest Via Crucis”, expressa March.
Així, com un autèntic “Via Crucis”, ha viscut Mercè March els 16 anys que la històrica sala de ball La Paloma ha romàs tancada. El local va ser clausurada per l’Ajuntament de Barcelona el dia 1 de gener de 2007, just després d’una festa de Cap d’Any com la d’aquesta nit. El motiu, les queixes reiterades dels veïns pel soroll que emanava de la sala, i també als seus voltants.
Mercè March i el seu fill Pau Solé, propietaris de la sala des de fa més de 40 anys, van litigar contra el tancament i una sentència judicial els va donar la raó en contra de l’ordre de cessament d’activitats (la llicència d’activitat no l’han perdut mai). Però el Consistori la va recórrer “per obligar a fer una sèrie de millores en la insonorització” i es va mantener tancada. Des d’aleshores hi ha hagut ja un parell d’intents frustrats de reobertura, l’un el 2013 i el darrer el 2016.
<strong>Sense ajudes</strong>
Ara sembla que les obres d’adequació a la normativa i les condicions d’impacte acústic d’espais d’oci són suficients per reobrir amb garanties. “Tenim tots els permisos en ordre, i una sentència que ens avala”, recorda March, encara queixosa amb el paper de l’Ajuntament en tot el procés. La gestora del local, que és membre de la patronal catalana de locals d’oci Fecasarm, diu que han fet “tot el que han pogut” i “sense ajudes” per complir amb el que es demanava. Ha estat un procés “costós”, diu tot recordant que la seva és una empresa familiar.
De la mateixa manera, es compromet a fer tot el que estigui a les seves mans per garantir la convivència amb els veïns del carrer del Tigre i els adjacents, al barri del Raval. En aquest sentit explica a l’ACN la intenció d’avançar l’horari de tancament en les sessions de ball nocturnes, remarca que La Paloma no era ni serà una sala de “xumba xumba” i que es distingirà per una oferta musical diversa i amb una banda musical resident (que estan treballant amb el Taller de Músics).
També recorda que la sala va ser pionera, abans del tancament, amb la contractació de mims que convidaven els assistents a fer silenci al carrer i a abandonar la zona amb agilitat, i diu que no es cansaran de vetllar per la convivència. De tota manera, no s’està de dir quan van començar les queixes, a principis del nou segle, l”a sala ja feia 100 anys que existia”.
<strong>La Paloma torna a ballar</strong>
La música i el ball tornen a La Paloma aquesta nit de Cap d’Any després de 16 anys de silenci. El miler d’entrades a la venda gairebé s’han exhaurit. La festa, amb categoria d’esdeveniment, compta amb Carlitos Sarduy & Groove Messengers amb l’excantant d’Ojos de Brujo, Marinah, i els dj Sonido Tupinamba, Guille de Juan i Virgine, entre altres.
“Tinc molta il·lusió i alegria de veure com La Paloma torna a ballar”, confessa March poc abans que arribi el moment. La responsable de la sala agraeix la complicitat i el suport de molts barcelonins que durant aquests anys li han demostrat “l’estima” de la ciutat cap a La Paloma. “Tothom en té un gran record, fins i tot la gent més jove a través dels seus familiars; això ens ha servit d’estímul en aquesta travessa del desert fins a poder reobrir”, destaca.
Com ja va dir l’any 2016, quan es va anunciar la segona reobertura fallida, March sempre ha cregut que tard o d’hora La Paloma acabaria tornant. “És tan preciosa i tan estimada pels barcelonins que no podia ser que estigués tancada”, diu. No nega que alguns moments ella i el seu fill van pensar a “tirar la tovallola”, però afegeix que l’ànim de la gent, la consciència del valor patrimonial i històric del local i el respecte pel seu fundador (Ramon Daura) els han fet perseverar fins el dia d’avui.
