Dimarts, 20 d'octubre de 2020 - Edició 817
La República

Maria Rodés: “Agafar una temàtica que m’atrau i amarar-me’n, aquesta és la part més apassionant”

ACN Barcelona.-Maria Rodés acaba de publicar ‘Lilith’ (Satélite K), la “part” discogràfica de la seva última aventura creativa, inspirada en el món de les bruixes. A partir d’una troballa a […]

Avatar
Agències 18/10/2020

ACN Barcelona.-Maria Rodés acaba de publicar ‘Lilith’ (Satélite K), la “part” discogràfica de la seva última aventura creativa, inspirada en el món de les bruixes. A partir d’una troballa a casa dels seus pares, al Maresme, l’artista va indagar en les històries de bruixes de la comarca, jugant a imaginar com hauria estat vista ella mateixa, en tant que artista, al segle XV. Les bruixes, doncs, com a univers on endinsar-se per escriure i compondre, i adoptades com a “avantpassades” properes: dones lliures que van trencar els cànons socials i per això van ser etiquetades i castigades. ‘Lilith’ és un homenatge a totes elles i també una forma “d’encoratjar la gent que no segueix les pautes perquè continuïn així i no tinguin por”, declara la cantant a l’ACN.

Després d’haver-se introduït en el món de l’astronomia a partir de la memòria del seu tiet avi amb ‘Eclíptica’ (Satélite K, 2018), o d’haver-se deixat seduir per l’univers musical i líric de les coples (‘Maria canta copla’, 2014), Maria Rodés s’ha immergit en aquesta ocasió en les històries i llegendes de bruixes. “Agafar una temàtica, amarar-me d’allò, documentar-me, anar als llocs… aquesta és la part més apassionant”, diu Rodés sobre com entén el procés creatiu més enllà de la seva materialització discogràfica. Nou gir Aquest nou gir temàtic -que caracteritza la seva discografia- arrenca l’any 2018 amb la troballa personal a Cabrera de Mar d’un llibre sobre llegendes i històries de bruixes del Maresme. “Llavors vaig pensar com seria vista una dona com jo al segle XV”, diu, i es va posar a fer recerca. Una dona, indica Rodés, que –aleshores- no tenia parella, no té fills i es dedica a la música i a anar “amunt i avall amb una inestabilitat constant”. Potser fa cinc segles hauria estat considerada una bruixa, ve a dir la cantant. A partir d’aquí i de lectures, recerca i visites a indrets icònics de la mitologia i les llegendes de bruixes com Vallgorguina o Zugarramurdi (País Basc), Rodés ha anat creant cançons, set de les quals escrites per ella mateixa i dos poemes, d’Alfonsina Storni i Miguel Hernández. Són composicions que van des del ritus inicial abans d’un aquelarre fins a impressions sobre la llibertat de les dones, històries d’amor entre bruixes i diables, o conjurs. El projecte ja es va estrenar el març del 2019 als Teatros del Canal de Madrid, dins del Festival Internacional de Arte Sacro, però no ha pres forma de disc fins aquest any. La gravació havia d’arrencar al març, però amb l’aturada pel confinament va acabar fent-se entre el juny i el juliol. “El disc és només una part del projecte, no el resultat”, insisteix Rodés, poques setmanes després d’haver-lo presentat al Teatre Grec per les festes de la Mercè. Pel que fa a ‘Lilith’, és el nom de l’esperit femení de l’obscuritat, la primera dona d’Adam que va abandonar l’Edèn i el seu marit per no voler-se sotmetre, i va anar a parar al Mar Roig, on es va aliar amb el diable. Tota una declaració d’intencions de Rodés sobre qui són per a ella les bruixes: esperits lliures que se sortien de la norma i que per això van ser estigmatitzades. La temàtica i l’artistaDarrera la temàtica del projecte artístic per a Rodés hi ha sempre un exercici de reflexió i “d’introspecció”, per mirar d’entendre millor qui és. En aquest cas, el símil de la bruixa li ha servit per pensar en la “pressió social” que segueix existint sobre les dones (“ara no et cremen, però a nivell cultural i educacional, ho duem dins”) per complir una sèrie d’expectatives: tenir feina, casar-se o ser mare, enumera. Rodés volia “parlar” d’aquest sentiment, i ‘Lilith’ ha estat la seva manera de fer-ho, sense ser explícita ni caure en el manifest, i d’encoratjar tota aquella gent que no segueix les pautes i els cànons socials “perquè segueixin i no tinguin por; gràcies a ells anem trencant barreres i normalitzant les coses que haurien de ser normal”, celebra.

Relacionats