ACN Esplugues de Llobregat – L’informe FAROS de l’Escola de Salut de l’Hospital Sant Joan de Déu apunta que una millora de les intervencions a nivell educatiu i familiar permetria superar les dificultats associades als trastorns del neurodesenvolupament i reduir el fracàs escolar. L’estudi destaca que a dia d’avui un 13% dels joves d’entre 18 i 24 anys de tot l’Estat deixa els estudis de secundària, i que un dels principals factors que els empenyen a fer-ho son les dificultats d’aprenentatge. En aquest sentit, remarca que la detecció precoç i l’acompanyament a la família per entendre la situació i introduir hàbits en la vida quotidiana permetrien reduir la taxa.
L’informe destaca que la taxa d’abandonament escolar a l’Estat espanyol és la segona més baixa per darrere de Romania (15,3%), i que un factor important, tot i que no l’únic, és la dificultat que pot tenir el menor en l’aprenentatge. És per aquest motiu que posen èmfasi en la necessitat d’abordar la detecció precoç d’aquestes dificultats.
Així, un dels factors que poden explicar una part d’aquest fracàs escolar és la no detecció dels trastorns del neurodesenvolupament. “Posem èmfasi en intentar detectar i intervenir amb tots ells per aconseguir un major èxit acadèmic i escolar”, destaca Anna López, neuropsicòloga de l’Hospital Sant Joan de Déu. “Creiem que si detectem i intervenim ajudarem a reduir encara més aquesta xifra del 13% de fracàs escolar”, afegeix.
Per aquest motiu, plantegen com una necessitat que la intervenció als menors es faci en diferents nivells, principalment l’escolar, on hi passa gran part de la jornada, però també en el familiar, amb la implicació dels pares, així com dels germans. “És molt important incloure la família en tots els abordatges, i en l’informe hi ha un capítol específic del que és el paper, la importància de la família”, afegeix López.
En aquest sentit, destaca que en els últims deu anys a nivell internacional tots els especialistes coincideixen en què la família ha d’entrar directament en tot el procés d’intervenció. Això, destaca, permetrà avançar en l’acompanyament del menor, un acompanyament que permetrà donar passos més grans quant abans es detecti el trastorn.
L’informe també apunta la necessitat de tractar aquestes situacions des d’una manera àmplia. “Molta gent encara, quan li ve al cap la paraula dislèxia o TDAH, li ve un determinat tipus de nen que no veu en el seu”, destaca la coordinadora de l’informe, Roser Colomer.
Així, entendre els trastorns del neurodesenvolupament com a un fet heterogeni i que cada menor té les seves característiques particulars ha d’ajudar a buscar els suports necessaris i una intervenció més holística. “Això és molt important, perquè encara hi ha aquests mites o aquestes creences, que moltes vegades fan que la gent es permeti opinar, quan realment és l’especialista qui ho ha de valorar”, afegeix.
En aquesta línia, l’informe exposa quins senyals poden alertar que un infant presenta un trastorn, i detalla com es fa el diagnòstic i es tracta actualment la dislèxia, els trastorns del desenvolupament del llenguatge, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, la discalcúlia, el trastorn de l’espectre autisme i la discapacitat intel·lectual i el funcionament intel·lectual límit.
En l’àmbit familiar plantegen algunes mesures que poden ajudar el menor, vinculats a aspectes com uns bons hàbits d’alimentació, de postura corporal, d’higiene o d’activitat físic, posant èmfasi en l’estreta relació que hi ha entre ment i cos. En l’àmbit escolar, posen èmfasi en els horaris, posant de relleu que possiblement caldria revisar si els adolescents han d’entrar tan aviat a les aules, tenint en compte que els seus bioritmes funcionen millor a mesura que avança el dia.
També assenyala alguns dels paràmetres que han de permetre l’acompanyament del menor als centres escolars. Això passa per adaptar sempre a les necessitats particulars que tingui i amb les indicacions que s’hagin fet de la seva detecció.
Per als alumnes amb trastorn del desenvolupament del llenguatge, per exemple, recomana als mestres que donin suport a les explicacions amb imatges, esquemes, gràfics, avancin el vocabulari d’un tema nou abans d’impartir-lo a classe, mentre que en el cas dels infants amb dislèxia és aconsellable oferir la informació per vies alternatives a la lectura com documents audiovisuals i instruir-los amb tècniques d’estudi.
A més, dona a conèixer les noves línies de recerca que s’estan impulsant per millorar el diagnòstic i tractament dels trastorns del neurodesenvolupament. En concret, els investigadors estan treballant per mirar d’identificar biomarcadors dels trastorns que permetin millorar el diagnòstic.
